Relat d’estiu d’en Carles (Perepops)


DIJOUS 25 D’AGOST DE 2011

Petit viatge d’estiu amb el Perepops

Dilluns 15 d’agost Canet de Mar
Després d’un bon esmorzar a l’Hostalet amb la cosineta Sílvia i fer els preparatius d’última hora al Marivent, El Perepops 2606 i jo sortim al mar. Son les dotze i bufa un ventet Llevant molt feble que encara no sap si vol rolar a Garbí o quedar-se de Llevant. Tot i així surto a l’aigua amb intenció d’arribar ni que sigui a Sant Pol per demà continuar des d’allà. El resultat és que estic mitja hora per sortir del canal, però ja ha començat la travessa i ara l’objectiu és arribar a Sant Pol, Calella o amb una mica de sort a Pineda. Vaig navegant suau i molt lentament cap a NE, tinc temps de tot, de mirar Canet, la creu, els Tres turons i el meravellos Montnegre. L’aigua està molt i molt neta i també puc gaudir mirant el fons, mentrestant Sant Pol sembla estar lluny, molt lluny, va passant el temps i no hi arribo mai. Em banyo una estona i continuo intentant avançar, finalment… Sant Pol!!! Son les dues de la tarda, ara tindria temps de contar fins hi tot les cases, tot hi així estic gaudint i m’ho agafo amb calma. Ja començo a pensar amb trucar en Jaume i quedar-me a fer nit a Calella, si ho te bé em quedaré a casa seva i així no tornaré a Canet, a més podrem sopar plegats i xerrar una estoneta.
Semblava impossible però per fi passo el bonic Far de Calella, Està acabat de repintar i fa molt de goig tot tant blanc en mig del verd dels pins. Son les quatre i mitja i entro per el canal del Nàutic “Record” Quatre hores i mitja per anar de Canet a Calella. Allà em retrobo amb en Gregorio (El Mariner del Nàutic) Feia temps que no ens veiem i ens ha fet il.lusió trobar-nos, m’ajuda a pujar el Perepops i vaig recollint. Al cap d’una estoneta en Jaume i l’Octavi venen a rebre’m i m’acompanyen a casa seva on me obsequien amb una truita de patates i pa amb tomàquet. Mmm!!!. Curiosament l’any passat en Jaume i en Joan també van dornar-me suport en la primera etapa (aquest any en Joan està a la Xina i li cau una mica més lluny) Passem una bona estona jugant a la platja i fent “cabusades” i buscant peixos a “sotaigua” Veiem un banc de Mabres molt gran. Més de mil!!! Diu l’Octavi.Una estona més de xerrada amb amics a la platja, una dutxa i a sopar a l’Italià, canyeta al Xiri i a dormir aviat que demà continua la travessa.

Dimarts 16 d’agost Calella
A Can Cudinach s’hi dorm molt bé i s’hi esmorza encara més bé. És agradable llevar-se amb amics i veure el mar per la finestra mentre fas un bon esmorzar. Pa amb tomàquet, xistorra i uns croissants de Can Garriga. Gràcies per la magnífica acollida Jaume!
Vaig caminant cap el Nàutic i recordo els anys que vaig viure a Calella i feia el mateix camí per anar a navegar. Quins temps!
Aparello el Perepops, carrego les bosses i em trobo amb el Lluís (l’altre mariner). Ja ho tinc tot apunt, son dos quarts de dotze i surto a l’aigua! A fora bufa un vent de Llevant suau però més estable i potent, la vela carrega i te forma, ja no penja del pal com ahir… A més hi ha un mar molt pla que hem permet aprofitar tota la força del vent i avanço amb velocitat a un rumb de 040º. Tot i així la navegació és molt tanqui-la i agradable, l’aigua continua estant molt neta i tot i ser lluny de la costa és pot veure el fons amb claredat, de tant en tant encara he pogut fer algun banyet (en pilotes) i prendre el sol estirat a la coberta, ja que les condicions de vent i mar ho permeten, ho aprofito! Vaig passant un a un tots els pobles que resten de la costa del Maresme, Pineda, Sta Susanna, Malgrat… De sobte ja veig la punta del Tordera per la proa “La frontera” La desembocadura del Riu Tordera marca una frontera entre el Maresme i la Selva. Aquí l’aigua agafa un color verd clar preciós que junt amb l’abundant vegetació de la platja i el Montseny de fons, fan d’aquest lloc un racó molt bonic pe navegar.
Deixo Blanes ràpidament, Santa Cristina, Fanals i Lloret. Entre Lloret i Cala Canyelles s’acosta una Zodiac, la porta un noi que va amb uns nens, els saludo, però ningú diu res, l’adult assenyala el Perepops i diu: “veis, esto es un patín de vela” també els hi diu alguna cosa més que no entenc i fot el camp sense dir ni Adéu. Està molt be que fagi una formació als nens amb els seus coneixements mariners, però és una pena que és deixi una part tant important i bonica com és fer una mínima salutació a les embarcacions que t’acostes…
Encara no se on pararem a dormir i seguim amurats a estribord i rumb 040º 045º el vent ha rolat una mica a Xaloc i navego amb velocitat, cosa que aprofito per passar el fantàstic Far de Tossa (enfilat al seu turonet) cap allà quarts de cinc de la tarda. Un cop passat Tossa ja toca buscar lloc on varar el Perepops, menjar alguna cosa i fer el banyet de benvinguda per descansar el que queda de dia.
Cala Giverola no és massa més amunt, no hi he entrat mai per mar però aviat veig que hi ha un bon canal d’entrada, tot i així baixo la major i entro a rem (S’ha de ser prudent)
Fantàstic! Aquesta cala està molt bé, potser una mica massa poblada, hi ha una mena de complex d’apartaments hotel i restaurant de “guiris” però pinta tranquil. Una vegada a la platja i com es habitual s’acosta algú a preguntar per això del Patí Català (a mi m’agrada) Aquest cop és un noi Francès que m’explica que també navega amb un altre barca de vela tradicional a França, fem la xerrada una estoneta amb una cervesa, fa unes fotos al Perepops (demanat permís molt educadament) I em demana a quina hora sortiré demà per així poder veure el Patí navegant.
Després de passar la resta de la tarda fent els banyets de rigor, muntar la tenda, escriure una mica i bàsicament vagant, vaig a sopar al restaurant dels “guiris”. Quina Pau! Aquí no crida ningú i ságraeix. Una canyeta més mirant la lluna i a dormir escoltant les onades.


Dimecres 17 d’agost Cala Giverola (Tossa)
Aquí ja comença el dia amb el clàssic bany de bon matí (a dos quarts de vuit), sens dubte aquest és un dels millors moments de la travessa.
Abans de que arribi la gent a la platja, ho deixo tot preparat per sortir a navegar, la meteo pinta bé, un vent suau de l’Est que probablement rolarà a Sud per la tarda. Amb aquestes apareix un Sr que m’explica que havia navegat amb Patí Català ja fa un temps, es diu Joan i s’interessa per la travessa, xerrem una estoneta agradablement, després faig un bon esmorzar i a les once en punt surto l’aigua, passo tot el canal a rem ja que tinc vent de proa i tindria que fer “1500 bordades”. A fora el vent no és de Llevant com deia la previsió, ja està de Migjorn i amb certa intensitat. Això m’ajuda a passar Salionç i arribar ben aviat a Sant Feliu. Entre Salionç i Sant Feliu he vist un Peix Lluna, m’agrada molt veure’ls nedant lentament mentre van bellugant la seva aleta d’una banda a l’altre. Quin bitxo més curios!
Passat Sant Feliu he coincidit una estona amb un veler de color groc amb pinta d’haver fet un munt de milles al llarg de la seva vida. Es diu “Le Notre Solei” i està tripulat per un home i una dona. Estem molt aprop l’un de l’altre, jo em miro “Le Notre Solei” amb curiositat, és d’aquells velers equipats per fer grans viatges, generador eòlic, plaques i demés. Ells fan el mateix amb el “Perepops”, suposo que veure una embarcació de vela sense timó, et fa pensar. Ens saludem i ens desitgem bona ruta, tots tres tenim un somriure a la cara i continuem el nostre rumb.
A partir d’aquí ja hi ha el típic “liu” de motores amunt i avall fent que l’onada vingui de tots els costats possibles, navegar així es fa una mica incòmode i passo més enfora. De totes maneres aviat he passat S’Agaró, Platja d’Aro, Sant Antoni i Palamós.
Ja tinc les meravelloses illes Formigues a la proa i vaig observant com canvien de forma al acostar-t’hi, mentrestant dubto de si deixar-les a estribord o a babord… Finalment les deixo per estribord i poso proa per passar el Cap de Sant Sebastià amb el seu far (el meu amic), passo Calella i recordo amb alegria que la setmana passada hi vaig ser amb amb l’Oriol i la Mariona, una d’aquellas tardes mentre mirava com ells jugaven a les roques, vaig mirar al mar i vaig pensar que probablement d’aquí uns dies hi passaria navegant amb el Perepops i ho recordaria… Tinc un somriure als llavis i continuo navegant i mirant el Far de Sant Sebastià mentre passo el Cap.
És aviat i el temps és molt estable per passar tota aquesta bonica costa fins a Ses Negres. Es veuen els tres caps, Sant Sebastià, Tamariu (no se com es diu) i Begur, per darrera d’aquest hi ha el Cap Negre pero encara no es veu. Navego amb un rumb de 000º i el vent a baixat molt degut a la costa de penya-segats, això em fa passar tota aquesta part força més lent, però també tinc més temps per mirar tots reconets que hi ha.
Al passar el Cap faig rumb 320º per anar cap a la platja de Pals (Can Juanitu) Tal i com vaig entrant a la badia el vent de Migjorn puja considerablement, fins al punt que és impossible (per a mi) navegar al llarg i mantenir el rumb desitjat, vaig fent el que puc i les ratxes son cada vegada més fortes. Collons quin castanyot!!! Poso proa a terra, una mica més amunt de Sa Riera, tot i que em tinc d’anar aproant per no sortir disparat. El meu objectiu era anar al Mas Pinell just al Nord de la desembocadura del d’Arò, però el vent i el mar manan…
Al apropar-me a la costa veig que si deixo el barco aproat i el faig “ciar” aniré lentament i amb seguretat a “Cal Juanitu” Som-hi! A la poca estona ja veig el Cata del “Xatarillas” a la sorra amb la seva posició natural (tombat) i fent alguna de les seves múltiples reparacions.
El Juanitu veient el “lio” que tinc, surt a rebrem a l’aigua amb un plantxa de windsurf, però ara ja puc entrar amb seguretat, ja no hi ha perill. Son tres quarts de cinc i ara toca menjar alguna cosa i descansar! Passo la tarda a la platja amb en Juanitu que m’explica que aquest vespre ha d’anar a Camprodon i tornarà a baixar demà al matí, em proposa d’anar amb ell, primer penso que pot estar bé estar de ruta amb el Perepops i treure el cap a Camprodon, però aviat penso en el que em perdré, la badia de Pals amb les Medes a una banda i Ses Negres a l’altre… i tot això pràcticament per mi solet d’ara fins demà al matí, i també em perdré el banyet del matí… mmm! Juanitu! Que no vinc! Em quedo aquí a gaudir de tot això. Munto la tenda sota d’un porxo de canyes i ja no faig gaire res més que banyets, escriure una mica el diari i al facebook.
Al vespre vaig a sopar a un bar que hi ha molt aprop i està força bé “l’Ombreta” tenen muntada una pantalla gegant per veure el partit del Barça, la primera reacció és de “mira que bé, miraré el barça” Però al acabar de sopar penso amb la lluna que hi deu haver a la platja, les Medes, el sorollet de l’aigua… Passo del Barça i tiro cap a la tenda. Decisió encertada, s’hi està genial a la platja amb una mica de lluna i sense gent. Una estoneta més i… A dormir amb les onades!

Dijous 18 d’agost Mas Pinell (Platja de Pals)
A les set del matí ja estic fent un bany amb les medes al fons i una llum espectacular.Quina sort que tinc! Després camino una estona per la bora de l’aigua fins la desembocadura del d’Arò, just aquí hi ha un parell de meduses molt grans embarrancades entre l’aigua salada del mar i l’aigua dolça del riu. Entro caminant i veig el verd potent de la vegetació dels aiguamolls, està preciós! A la tornada a la platja encara és aviat, però ja és l’hora de les passejades bora l’aigua, passo una estona mirant el mar i veient com va passant gent amunt i avall lenta i silenciosament amb un sol de fons que també s’aixeca lentament i en silenci, mentrestant jo continuo assegut mirant tot això i sense deixar d’escoltar el “sorollent” del “bot de l’aigua” És bonic!
Ara toca preparar tot per sortir i anar a fer un bon esmorzar. Tot i que la previsió és bona (un vent suau de migjorn) Son dos quarts de deu i bufa Garbí (aquí és vent de terra) no pinta massa bé però vaig a esmorzar i esperaré per veure que fa finalment. A dos d’once ja està de Migjorn i tots els de la zona em comenten que estigui tranquil, no tornarà a Garbí i navegaré perfectament. Els hi faig cas i a dos de dotze ja soc a l’aigua i estic navegant de tornada, aquest Migjorn és potent i aviat ja soc “fora puntes” (més en fora de les Medes i del Cap Begur) Ara toca passar tota la costa rocosa fins el Cap de St Sebastià. Passo força bé i en de poc més d’una hora ja torno a tenir a la proa les Illes Formigues i a estribord el Cap de Sant Sebastià amb el seu far. Deixo les illes per babord i poso proa a St Feliu. Passo Calella, Palamós, Platja d’Aro i al passar per S’Agarò valoro la possibilitat de fer nit aquí o passar St Feliu per intentar arribar a Cala Canyet, es tard però encara hi ha ventet i veig que està força estable, així doncs tiro cap a Cala Canyet.
Son tres quarts de set quan entro a Cala Canyet junt amb el Catamarà blau i blanc d’un Francès que vaig conèixer l’any passat allà mateix. Ens saludem i aviat apareixen la resta de personatges de la cala, tota la tribu de nens “verano azul” que recorden la meva visita de l’any passat, també L’Abel, un tio molt simpàtic que volta per allà sense fer massa res més que portar algun turista d’excursió amb las seva Zodiac de tant en tant a més de divertir al nens de la cala que el tenen com una distracció més, també hi ha en Marc que és el nen trapella del Xiringuito i la seva mare, l’altre Francès que també navega allà, en David que aquest any és el mariner i algun altre personatge més que no se el nom, però… Falta el Sr Angel! Un Sr prim i malcarat que mana una mica per allà, una mena de “Martínez el Facha” però de veritat, pregunto per ell i l’Abel em diu que està fotut i no baixa massa a la platja.
Faig uns xipirons i una canya mentre descanso i després passo la tarda amb ells fem uns banyets mentre s’acaba el dia.
Son quarts de deu i s’ha de muntar la tenda abans de sopar alguna cosa més al xiri. Una passejadeta, una estoneta més mirant el mar i la lluna i…A dormir amb les onades!

Divendres 19 d’Agost, Cala Canyet (St Feliu)

Avui m’he despertat a les sis en punt, una mica més aviat que els altres dies i he fet el primer banyet quan encara era pràcticament fosc. Després de fer alguna foto de la sortida del sol i un banyet més, he trobat un reconet molt còmode a les roques, una mena de tumbona natural on m’hi he apalancat una bona estona mirant com el sol treia lentament el cap entre les roques, he fet alguna foto amb el mòbil i la l’he penjat. Algú que estava treballant ha agraït començar el dia amb aquesta imatge i això m’ha fet content.
Mentre esperava l’obertura del xiringuito he recordat que caminant una mica hi ha un bar i un super que obren abans. Allà he fet l’afaitada de la setmana (que encara no ho havia fet cap dia) i he segut a la terrassa per esmorzar. De sobte sento un senyor que es demana un entrepà de tonyina i anxoves. “Jo també en vull” Que bo!!!
Preparant per sortir ja tornava a tenir tota la tribu de “verano azul” fent preguntes, son uns fenomenos! També apareix el Sr Angel (Martínez el facha) remugant per allà com sempre, el saludo i està content de que el recordi (és imposible no fer-ho)
Sabia que si sortia aviat d’allà probablement arribaria a Canet el mateix dia i això volia dir que la travessa s’acabava… Quin rotllo! Amb lo bé que estic jo voltant per aquí i retrobant-me amb aquesta gent, tot i que només els conec l’any passat, son agradables i ho passo bé… Decideixo quedar-me una horeta més a cala Canyet i fer una nit més a la ruta. A les dotze m’acomiado de tothom i surto, m’han ajudat a sortir fent una empenta al Perepops, i mentre jo remava cap a fora algú dells ha cridat “fins l’any que bé” M’ha agradat i he pensat que tant de bo ho pugui fer.
La idea era parar a Sta Cristina i cap allà hem navegat el Perepops i jo. No teníem cap pressa ja que era una parada voluntària per allargar la durada de la travessa. Però aviat he passat Tossa, després Cala Canyelles i finalment Lloret i Fanals, a l’altre banda ja hi ha Sta Cristina. Sorpresa! Els canals d’entrada son amb boia groga (privats) Un de molt ample per el “crucero” i l’altre molt estret d’un lloguer de kayaks que hi ha la banda nord de la cala. M’ho miro i decideixo entrar per l’ample, però a rem i amb la major abaix per precaució.
Tal com m’apropo a la sorra ja tinc el “socorrista” (de piscina) gesticulant com si aparques un Boeing 747 al Prat. Tot això per dir-me que no puc parar allà. Una vegada a la sorra em diu: “debe regressar al mar” Però si encara no sap ni per que he entrat, no s’ha dignat a preguntar-ho (averia, contusió, esgotament…) hi ha molts motius que poden forçar la varada d’una embarcació, però tant li fot, ell em vol fora d’allà. Tenim una discussió apassionada i marxa dient que trucarà a un “policia de playa” Jo aprofito per descansar (s’ha de tornar a sortir a rem) i espero al “policia de playa” que no arriba mai.
Al cap d’una estona surto de Sta Cristina una mica trist i decebut al veure que estan convertint les platges en “piscines municipals”. Passo Blanes i començo a pensar en fer nit a la punta del Tordera, allà hi ha un càmping i alguna vegada hi he vist un Catamarà. Una cop allà no veig viable la varada del Perepops en un lloc segur de la platja i torno a sortir cap a Sta Susanna, encara penso que allà podré fer una nit més… Al passar Malgrat i arribar a Sta Susanna tampoc veig clar on quedar-me i tiro cap a Canet, St Pol o Calella, tant fa, arribi on arribi ja no passaré la nit a la platja i això m’entristeix una mica, veig que això s’acaba…
Però aquesta tristor no dura massa, aviat penso que tinc molta sort de poder fer aquest petit viatge amb el Perepops, tot ha anat molt bé i aviat veuré els meus amics.
Segueixo navegant i de sobte veig un cap d’algú que està nadant molt lluny de la costa, està a més del doble de les boies que delimitan la zona de banyistes, penso que potser te problemes i m’acosto allà. És una noia nedant, li pregunto si necessita l’ajuda i em diu que no, que simplement està nedant. Jo li explico que pràcticament no se la veu i que és molt perillós el que està fent, passen moltes barques a tota llet per allà i la poden arrollar. M’agraeix l’ajud i marxa nedant depresa cap a la platja. Jo continuo la meva ruta, però al cap d’una estona i per tant força més al Sud apareix un Kayak a la proa amb un “socorrista” (de piscina) i em pregunta: “viste un hombre nadando por acá???” “Si lo vi, es una mujer pero está mucho más para allá, está bien y ya va para la playa” El “socorrista” surt cap allà amb el Kayak però probablement quan hi va arribar aquella noia ja estava fins i tot a la dutxa…
Rumb 225º Cap a Canet i vent de Garbí, s’ha de cenyir però es fa agradable. Passar Pineda no costa massa però a Calella el vent baixa molt i va bornejant de Garbí a Ponent tota l’estona, a més hi ha molta corrent en contra i no tiro. Passar Sant Pol es com una odissea, però després encara és pitjor, hi estic dues hores i mitja fins a Canet (La mateixa historia que el dia de sortida). Això si, son tres quarts de nou del vespre i veig com el sol es pon per darrera els Tres Turons, la llum és magnífica! Arribar navegant a Canet amb aquesta vista no te preu. Mentre miro l’espectacle del sol i m’acosto al Motel veig un altre kayak, Aquest és doble i remen cap a mi. Son ells!!! Els meus amics!!! En Marc i en Joan, igual que l’any passat han sortit a rebrem a l’Aigua. Em poso molt content de tenir aquesta gran rebuda tot i ser pràcticament les 9 del vespre. Quins tios més ben parits! M’acompanyen fins a la sorra amb un ventet que ara si bufa de Garbí. Ens fem unes abraçades i riem “al bot de l’aigua”. Quina sort que tinc.
Gràcies Amics!!!
Carles & Perepops

Advertisements

7 thoughts on “Relat d’estiu d’en Carles (Perepops)

  1. Carles et felicito per el llenguatge amè i les imatges captades
    sols dir-te que si pots que ho segueixis fent durant molts anys
    Felicitats per aquesta 2ª travessa que millora any darrere any
    Una Abraçada
    joan Xapellí

  2. Un bonic viatge pel litoral català mab un català a bord d’un patí català, visca Catalunya i el català.
    Felicitats Carles, excel·lent bitàcora amb imatges…
    salut i que per molts anys puguis fer-ho.

  3. Hola Carles,
    Avui he entrat a la pàgina del Club i m’he travat amb l’agradable sorpresa de veure el FANTASTIC reportatge del viatge que vas fer aquest estiu amb el Perepops. M’ha recordat molt la travessa que vam fer fa una quants anys el Jordi, en Marc i jo amb els patins i el Juanjo amb el Cata ja que algunes de les etapes i situacions son molt semblants.
    Tant de bo el puguis repetir un altre any, i qui sap (si tu i en Perepops voleu) podríeu no navegar sols.
    Felicitats per la narració i les imatges.

    Josep Mª Masriera

  4. felicitats aquesta nit l’imma i jo ens em quedat enganxats amb el teu relat i les fotos m’ha agradat molt el protaganisme que te el Perapops, vols dir que no et parlava alguna vegada?
    Felicitats i m’agradaria molt fer-ho algun cop

    1. david :
      felicitats aquesta nit l’imma i jo ens em quedat enganxats amb el teu relat i les fotos m’ha agradat molt el protaganisme que te el Perapops, vols dir que no et parlava alguna vegada?
      Felicitats i m’agradaria molt fer-ho algun cop

      David, no en tinguis cap dubte de que el Perepops parla… jajaja!

  5. Moltes gràcies per els vostres comentaris. Espero poder fer més “escapadetes” i veient que tinc uns lectors tant agraïts, continuar publicant els escrits.

    Una abraçada!

    Carles & Perepops

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s