Crònica regata 4/12/2011


Finalitza la temporada, ja falten pocs dies pels turrons, les neules i opipars àpats nadalencs que a més d’un ens faran guanyar un quilet, tant dolent per poder ser competitiu en un esport tant vinculat al pes del tripulant com és el patí a vela.

La regata d’avui ha sigut curiosa, per anomenar-la d’alguna manera, les condicions de vent han sigut molt canviants i la confussió s’ha apoderat dels regatistes per un problema a l’hora de balissar el recorregut, encara estem amb balissador en pràctiques i a poc a poc anirà agafant criteri, be això és el que tots esperem, per que sino serà gravissim , com diria el sr. nuñez del Krakovia… Be bromes a part, la regata s’ha disputat amb aigües cristal·lines de la bona vil·la del maresme nord, al nostre estimat Mar i Vent que va guanyant renom i prestigi més enllà de les contrades de la comarca. 5 participants segons la guardia urbana, i 40 segons la organització,sembe que no es posen d’acord si un grup de patins o barcos ( un tal Duende) que navegaben a prop també s’han apuntat a la regata, el cas que uns quants patinaires, dels bons , vaja dels millors que en aquell moment eren a l’agua a sobre d’un patí, ha disputat un triangle equilàter, de 1,2 Km per costat. El vent bufava de 215 º ha anat de més a menys , començant amb força 2 , desprès ha fet figa fins força 1, finalment ha tingut un moment de trempera dins els 13-14 nusos, finalitzant el triangle en empopada, amb confusió sobre la linea d’arrivada, d’aqui el caos a la classificació final.

Crònica del grup del davant

Sortida una mica confosa perquè el vent feia petites rolades (no tenim més de 4/5 nussos). Els que sortien per la barca, una mica aturats per l’aglomeració, mentres que l’Oriol Carrasco i crec que el 1925, sortien els més a sotavent i amb certa velocitat. El Lilu i el Bala blava, pel mig, sense massa gent. Algun crit de fora línia (que finalment diu la barca que no va ser…). Servidora no va sentir el pito (potser no va sonar) pel que va sortir una mica tard

Tots cap amunt, molt pendents de les bornajades, donant camí i després cenyint fi. Feina de picapedrer amb tant poc ventet, joc d’escota i penjats per sotavent. El Bala Blava es posa davant, molt pendent del Lilu i del Carrasco, que va sortir per la barca molt enrera però que ja el vèiem fent el bordo primer per abaix, després per adalt, després torna a virar… (alguna n’estaria tramant, potser va sortir el 5/6 però se’l veia a venir).

El Vila vol virar, pèro porta el Lilu a la popa i el tema és complicat. Es negocia el tema verbalment sense èxit… i finalment (error) el Vila decideix virar per tenir al Carrarco més aprop S’ha d’esperar una estoneta a que passi el Lilu amb aquella farse mítica que tant agrada dir quan portes estribord “… no amollaré…”

Total, cap a la boia. Passa primer Lilu, Vila, i Carrasco (ja hi era). Després amb una mica de distància però no massa el David, l’Alex, i la resta de la flota, bastant compacte.

Primer llarg, carrera de tortugues, el Vila aconsegueix passar al Lilu a la boia i començar el segon llarg al davant, lliuta total al segon llarg amb el Lilu qui gairebé torna a atrapar al Bala Blava, però una decissió de moure el pal per part del Lilu li fa perdre velocitat i el Vila s’escapa. A a la boia d’abaix el Capicua atrapa al Lilu.

Segona cenyida més ràpida en que el vent comença a pujar. El marcatge és dur entre Carrasco i Vila, però el primer ja s’ha comprat el retrovisor i “manté la distància permanentment entre lla i la boia, virant al mateix temps…” . Malgrat vam virar tres o quatre cops, el bordo bo era per abaix (amb el tercer ull anàvem seguint al Lilu que va optar per anar per adalt i podia donar una sorpresa). Passem boia a tota velocitat amb un vent preciós, el Lilu ja més separat, però el Carrasco enganxat a la popa. Empopada ràpida de “foto finish” amb orçades i arribades constants, dubtes sobre la línia d’arribada, muntada al revés, però el conveni (com a mínim al Mar i vent) és que mana la barca, per tant, si deixem la boia per estribord, ho fem sense complexes.

Finalment, arribem en un “panyuelo” Bala Blava i Carrasco. Sensació d’haver fet curt i voler fer una altra cenyida amb un vent tant bonic (15 nussos)

Als pocs minuts, Lilu, Chopo,Visiers (amb un “riço” no desitjat a la vela des del principi)

Èxit de participació (fins i tot va sortir el Guillermo Cortés) bona temperatura, varietat de vents i bona gent.

Felicitats al campió Xavi Vila que ha derrotat al imbatible Carrasco, caldrà veure la foto finish per contrastar-ne el resultat.

S’esperen més dades a la redacció, per contrastar la crònica i millorar-ne el contingut.

Recordem que la zodiac ja dorm al port d’Arenys i les boies també, així doncs les regates seran molt puntuals a partir d’ara.

salut i bon vent.

Informa Xavier Oliver des de la banyera de casa seva, tot fent flotar una maqueta de patí… fonts de la crònica: els paticipants: Xavi Vila, Lilu, David, Carrasco…

Hora de sortida 13:10h.

Hora d’arribada 14:15h.

CLASSIFICACIÓ:

1. Xavi Vila
2. Xavi Carrasco
3. Lilu
4. Chopo
5.Visiers
6. Davis Sainz
7. Rafel Farres
8 .Guillermo Cortes
9. Rémy Rondeau
10.Oriol Carrasco
11. Joan Sunyer
12 . Kris Cañas
13. Quim Nadal
14. Joan Xapellí
15 Marc Mitjà
16.Carles Albertí

Anuncis

8 thoughts on “Crònica regata 4/12/2011

  1. Il•lustrativa crònica dels esdeveniments succeïts en els llocs capdavanters narrada per part del campió d’ahir en Xavi Vila i el seu Bala Blava, només unes pinzellades, on diu en Xavi que es va negociar verbalment el bordo i que les negociacions no van donar fruit, es a dir, el Xavi anava per davant i a molt pocs metres un servidor de manera que si el Xavi virava, com va fer, quedava amurat a bavor i jo continuava amurat a estribord directa a la ratlla de l’horitzó, i com continua dient en Xavi va aparèixer la frase mítica de : Xavi no ho provis perquè no amollaré… Xavi, t’haig de confessar una cosa, si que hauria afluixat, però no m’agafis la paraula i en una propera, que de ben segur hi haurà, t’esperes o m’espero tal i com diu el reglament no fos cas que ens sortits el dimoniet dolent que tots portem a dins….
    Res a dir en el llarg, al arribar a la boia en vas enganxar i et vas marca un interior com els que es marca el Stoner i al baixar de traves també es veritat que ja et tenia i que vaig afluixar per no pujar- te a la barra d’escota, molt divertit, però també es veritat que et vas anant distanciant metre a metre i la meva desesperada “regulació” de pal ho va acabar d’espatllar, i amb aquestes el Cap i Cua que semblava que no hi era em passa com una bala (blava i blanca) i vira per davant relegant-me a la tercera posició, de la glòria a l’angoixa en 2 minuts.
    Però no si val tirar la tovallola ells dos a la seva guerra negociant la segona cenyida per terra amb constants marcatges i jo a la meva bola enfilant cap endins per si els hi dono un ensurt. El vent comença a pujar més i més i a mi em dona per cenyir més i més i per un moment somio que tornaré a recuperar el primer lloc mentre aquell parell es barallen, però no va se així i el pas de boia no varia, primer en Vila segon el Carrasco i tercer en Lilu que no els hi ha recuperat ni un metre. Empopada i cap a l’arribada ja que en els primers compassos de la prova, davant a evident manca de vent, es pacta amb els “jutges” que es retalli el recorregut. Ells dos a la seva guerra buscant els dos llargs per fer la popa i jo a rumb directa amb un ventet molt fresc per veure si donava la sorpresa i arribava abans, ja se sap dos es barallen i un tercer….però tampoc, amb la barca mal posada, primer el Bala Blava, segon el Cap I Cua i tercer a no masses segons, que no minuts, en Lilu. Llàstima de l’escurçada ja que bufava un vent collonut, segur que jo no el hagués enganxat i el que hagués passat entre ells tampoc se sabrà, ho deixerem per la propera, però de ben segur que ens haguéssim divertit tots ja que les condicions estaven espectaculars per navegar.
    Del grup perseguidor en se ben poc, no tenia ulls per a res més i en prou feines, però vaig veure al David Sainz molt ben situat en la primera cenyida però desprès a no se quin lloc el vaig veure desbolcant el patí. A l’Oriol més a sotavent en la primera cenyida però amb velocitat, llàstima que va virar massa aviat, al moment va rectificar i va continuant allargant el bordo, ja que s’hagués enganxat amb el seu pare al virar la primera boia i mai se sap però qui va darrera d’un mestre….. tot i així va fer una molt bona regata deixant al seu darrera un bon grapat de ganàpies. I no puc explicar massa cosa més, espero que algú altre que formava part del grup de mig, amb una visió més propera ens en faci cinc cèntims.
    Per acabar (es nota que estem de festa) molt bona entrada encara que falten algunes de les primeres espases, Xavi Oliver, Albert Gurri, Fredy Balcells, Toni Balcells, Carles Martinez, Jaume Vivó, Francesc, Joan Astals, Massep, Robert …. i molts més, el dia que hi siguem tots serà la pera, a que no hi ha co…. i la setmana que be fem un pleno al quinze???

    Salut i fins diumenge.

  2. Que no es pensin el Dani, l’ Albert, el Bernat, el Roger i en Jordi Soler jr. que m’oblido d’ells
    eh que l’aigua no està tant freda !!!

  3. Poca cosa a afegir a la crònica (molt colorista) i el llarg comentari del presi. Dia molt maco, amb una bona temperatura, d’aquells que fan que navegar a l’hivern sigui una pura delícia. Llàstima que la primera cenyida i el primer llarg es van fer amb un vent de misèria d’aquells que poden fer avorrir les regates (és un dir…), i encara més llàstima que en el moment que més bé es navegava, amb un vent preciós de força 4 i mar plana, s’acabés la regata sense fer la tercera cenyida. Què hauria passat? No ho sabrem mai, però jo tinc la meva teoria…
    La primera cenyida va ser pesada, sí, però també interessant, amb un ventet indecís que més aviat puntejava a garbí. Això és el que vaig anar a buscar jo, que vaig virar en solitari després de fer una mala sortida i fugint de l’estela del Rémy. Només em va acompanyar, més tard, el Xocolata (amb un altre barco), i a estones semblava que la jugada sortia bé. Al final, ni bé ni malament: passo la boia tercer no massa lluny de Lilu i Bala Blava, amb opcions encara. Veig a prop de la meva popa el David, amb bona velocitat durant el primer llarg, i després crec que el 2772 i l’Oriol, que va fer una molt bona regata fins que la pujada del vent li va fer perdre posicions, ja al final. Llàstima que el David es va fotre el barco per barret, perquè anava com un tiro.
    A la segona cenyida, perseguint el lider, ens vam liar a virar i virar, buscant alguna badada del Bala, però el Xavi Vila va estar molt atent i va demostrar haver après la lliçó. Amb tanta tonteria, el Lilu, que no era lluny, tenia opcions d’atacar el primer lloc; va fer bé de jugar-se-la amb un bordo llarg, però no li va anar bé en tirar cap dins: era millor per terra.
    El final de la regata està molt ben explicat en les cròniques, no cal dir res més.
    Naturalment, felicito el Xavi per haver guanyat merescudament. Té velocitat, no s’equivoca, està entrenat, porta bon material, té gana, és competitiu… No sé què tinc més ganes que arribi: el partit del dia 10 a can Madrit o la regata de diumenge… Em sembla que la regata.
    El Lilu també va mantenir el seu bon nivell; sempre hi és i no te’n pots fiar, te la fotrà.
    Dos comentaris finals (i perdó pel rotllo): felicito els que, un cap acabada la regata, van aprofitar les magnífiques condicions de vent i mar per fer uns llargs abans d’anar a terra. Va ser collonut! I l’altre: quin gust veure els júniors, que tampoc es van voler perdre la festa. Felicitats també.
    Fins diumenge!

  4. La veritat és que al principi de la regata era per plegar…..sort que després es va animar. Personalment, em va sortir una bona regata ja que vaig passar de 8 o 9 a la primera boia, a acabar quart, deixant enrera al Remy (diu que els que pesem molt, en baixada, tenim aventatge), el Visiers (aquest s que tenen creuers estan acostumats a fer “risos” a la major i ahir es va confondre de barco), al David (que tenia calor i es va tirar a l’aigua), al Sunyer, que alguna cosa li va passar, llàstima.
    Felicitats a tots.

  5. … la veritat és que a la segona cenyida vam fer més bordos dels que tocava, un perquè poc hàbilment, em vaig aproar i per no perdre la inèrcia, vaig canviar el bordo, un altre perquè el Capicua es va aixecar (no sé a què) i em pensava que virava, així que vaig virar “raudo y veloz”.
    Efectivament una cenyida més hagués estat bé perquè era un plaer navegar amb aquell vent, sol i aigua fresca. El que no tinc clar és quina estratègia hagués seguit el Capicua per passar-me…..

  6. Dia precios, fa goig de sortir a navegar a l’hivern.
    La sortida va ser complicada per la aglomeració de gent (15 patinaires i tots amb les seves aspiracions) i el vent que començava a perdre la poca força que tenia. El grup del mig vem agafar el rumb de mar endins molt junts a l’inici pero a cap d’una estona ens vem anar separant en funció de qui afinava mes en la cenyida, joc d’escota i de saber caure per agafar velocitat, es aquest joc tant dificil i sutil. S’acaba la primera cenyida amb la seguent clasificació darrera del Carrasco, el David Sainz, Joan Sunyer, alex, Visiers, Remy, Carrasco junior, Rafael no vaig veure mes. El primer llarg era una mica empopat i he tirat una mica el pal endavant i he aconseguit acostar-me al Carrasco, el segon he mantingut el pal i el que havia guanyat ho vaig perdre, pel que fa a la clasificació era la mateixa. al començar la segona cenyida el segon grup hem decidit anar mar endins per buscar bon vent i en una d’aquestes pujadetes de vent jo estava a sotavent per cenyir el millor que podia i no vaig ser prou rapid per rectificar en definitiva volcada i remullada en les gelides aigues del mediterrani, aixó si, vaig fer record de desvolcada semblava l’alonso cambiant les rodes, el fred em va ajudar a ser rapid, tant va ser així que vaig perdre dos posicions al final de la regata a delantant a un parell en el tros de cenyida que quedava. al final el canvi de recorregut casi fa variar la posició, ja que molts anavem cap a la boia. Vem entrar junts el Xopo, Visiers i David i molt junts darrera Sunyer Remy Carrasco.

    ens veiem Diumenge, Xavi Oliver no perdis pistonada que amb aquesta incorporació de Sant pol esta que “arde”

  7. Bala Blava: l’estratègia que tenia prevista per passar-te a l’última cenyida (que per desgràcia no va existir) me la guardo per mi. No se sap mai què pot passar en el futur i fins i tot es podria donar el cas estrambòtic que un dia em trobi un altre cop a la teva popa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s