Crònica regata 26 febrer 2012


26 Febrer 2012. 6 nussos, Llevant acabant en 0. 18/19 graus de temperatura
Regata escurçada. Inici 12,35 fi, 60 min (mitjana)

Més d’un mes sense fer regata, i avui, regata el que se’n diu regata sencera tampoc l’hem fet
Dia fantàstic per passejar per la platja, amb una briseta ben maca. S’havia de sortir per calmar el mono
12 patins a la sortida. El bordo semblava clar per adalt, però ningú s’atreveix a sortir per babord. Tots pers estribord, amb errors flagrants de temps d’alguns (tant temps sense sortir fan desafinar-ho tot). El Capicua ha sortit tranquilament hi ha fet la seva regata com si anés sol (som uns patates). Virem tots cap adalt i quan el Xapellí li sembla (anava cenyint molt fi), viren ell i el David, el Vila s’espera una mica més i el Capicua a barlovent també. Efectivament, la roladeta cap a terra fa que el Xapelli i el Sainz no passin i virin. El Vila apura al màxim i finalment passa, però el Speed amb més velocitat l’atrapa a la boia. En aquell moment, s’acaba el vent….passen el Lilu, Balcells, Xapellí, Bernat, Sunyer

LLarg tonto, tots, parats, el Freddy avança bastant, la resta va fent, apareix el Visiers amb la seva “balsa” perquè estava costipat com l’Oliver, i petem la xarrada amb ell.

Passen boia, el Carrasco, al cap de mitja, hora el Sainz i el Vila. Després, com era d’esperar, una trifulca entre el Lilu, Balcells i Xapellí que anaven tots junts i, ja se sap, virar la boia a zero per hora sempre és problemàtic. Total, que amb la velocitat el Lilu toca la boia, i com havia quedat per dinar a les 16h, per no fer tard, prefereix no fer la volta.
Través/popa de cursa de cargols, el Vil gairebé atrapa al Saiz, però finalment no només no ho aconsegueix, sinó que l’amant de les boies, el Lilu el passa a la línia.
Foto finish entre Balcells i Xapellí, que s’emporta el Calamargo
El Churchil, continua fins el final, sense retirar-se, però la barca també decideix anar a dinar i el deixa amb un pam de nas
El Carrasco ja era al segon plat del dinar familiar a Barcelona

Bé, ens hem remullat una mica i hem airejat el material

OBRIM L’AULA DE LLIÇONS APRESES

– Per què ningú no ha sortit per babord ?
– el bordo era per adalt ?
– cal portar el pal totalment al davant quan fa tan poc vent ?
– Què es podia fer (suicida o no) per atrapar al Carrasco ?

– Per què surt tant el Mar i vent als diaris i a la tele quan l’Urdangarin ens va dir que ningú no se n’assebentaria?
– Haurem de posar la bandera espanyola al màstil ?

Apa, digueu la vostra,

CLASSIFICACIÓ:

1er Xavier Carrasco
2n David Sainz
3r Xavi Vila
4rt Freddy Balcells
5è Joan Xapellí
6è Joan Sunyer
7è Bernat Coll

DNC/ desqualifiqué
Lilu
DNF
A Chopo
J. Vivó
J. flotats
C. Albertí

Crònica : Bala Blava

Advertisements

8 thoughts on “Crònica regata 26 febrer 2012

  1. Molt bona, la crònica. M’ha fet riure, que no és cosa que s’hagi de menysprear amb els temps que corren. El més positiu del dia d’ahir és que vam sortir. Vam navegar, i això ja és molt. La regata, efectivament, té poca història. Tot i així, jo destacaria algunes coses: 1. la línia de sortida i la boia de cenyida estaves ben posades, 2. el Xapellí, efectivament cenyia molt fi en la pujada. És el que ens va marcar el camí del bordo bo. Llàstima que va virar massa curt i va haver de repicar, com el David, que també anava prou bé. 3. Jo no sé si el Lilu va tocar boia, però l’arribada amb foto finish amb el Vila va ser de les poques coses emocionants del dia. 4. És cert que jo vaig agafar molta distància, però també ho és que el David en va retallar al segon llarg. Caminava força més que jo! 5. El papalloneig del Visiers i el seu barco va donar amenitat als llargs, avorrits com una mala cosa. 6. Dotze patins a l’aigua ja comença a fer goig, a veure si cada setmana som més. 7. Aviat podrem fer una barbacoa amb els xampinyons que es crien al barco de l’Oliver. No caldrà portar llenya, escalivarem l’skalivat.
    Perdoneu que vaig marxar pitant sense gairebé dir adéu. Tenia un dinar familiar al qual naturalment no m’esperaven (el primer és el primer), però tal com van anar les coses encara hi vaig arribar.
    Deixo que algú altre contesti les preguntes que fa el cronista. Només diré que espero que el Mar i vent aguanti sense bandera de l’estanc!
    Gràcies, bona setmana.

  2. Companys patinaires una bona crònica encara que el vent no va acompanyar i sembla que a la manca de vent no se li veu el final, esperem que amb l’arrivada de la primavera ens porti canvis de vent. Tot i que jo la veritat és que com molt be diu el Cap i cua aviat farem calçots amb la fusta del meu patí, com a mínim convideu.me a la calçota i que hi hagi un bon romesco per celebrar l’aquelarre del meu patí, un destí més digne que estar varat a l a platja veiem com els seus companys naveguen i ell setmana rera setmana resta lligat al seu destí xampinyonaire. Si un dia torno a navegar ja sé quin nom li posaré al meu patí: xampinyó, que no es confongui amb champion, per evitar mals entesos.

    Felicitats al Xavi Carrasco que continua imparable, i a tota la resta de companys!!

    Be nois salut i bon vent, que jo de moment, entre bisolgrip i kleenex entinc per uns dies de fer bondat a casa.

    Xavier Oliver
    Skalivat alies xampinyons.

  3. Impecable crònica la del Xavi, no tinc res més que afegir, no se com encara l’hi queden ulls per controlar tota la flota i anar tant concentrat com acostuma a anar.
    Et contestaré a les preguntes, però evidentment, serà el meu punt de vista, que com es pot veure en les últimes proves , no es que sigui gaire solvent.

    Perquè ningú ha sortit per babord ? Et juro que ho vaig estar pensant al comprovar què el bordo era per dalt, al menys per a mi, però de la forma en què estava posada la línia de sortida vaig creure que la tornaria a “liar” com en una anterior regata, i amb el poc vent que feia posaria en perill la integritat de més d’una embarcació, a part, de ben segur, que hi hauria un record unànime i generalitzat per la meva pobre mare.

    El bordo era per dalt d’això n’estic segur del tot. Jo em vaig embolicar amb el rellotge, què no en portava, però al manipular el compte enrere del tàctic l’ha vaig espifiar en els cinc minuts i a partir d’aquí ho portava més o menys de cap, i com es va poder comprovar, va ser menys què més, total que quan faltava un minut estava més a prop d’Arenys que de Canet . Un cop passada la línia, juntament amb el Xapellí vàrem ser els primers en canviar de rumb encara què el mal ja estava fet i s’havien perdut uns quants metres.

    Cal portar el pal endavant quan fa tan poc vent ? Bona pregunta, crec què aquesta l’hauria de contestar el guanyador ja què dos terceres parts de la regata eren amb vents “semi-portants” i allà es on l’avantatge es va fer més evident. Jo tinc costum de tirar el pal endavant, potser massa i tot, però si et soc sincer algunes vegades el remeno més per desesperació que per convicció, no fos cas que la flauta sonés
    .
    Què es podia fer per atrapar al Carrasco ? Per atrapar-lo res, res de res. Per impedir que sortís en venen al cap unes quantes coses, cap de legal, s’hauria de treballar en equip, algú feria destorb, entravessar-se (sotilment) enganxar-se etc…. mentre tant els altres prenien una certa avantatge, molt lleig, però tot i així em temo que, més d’hora que tard, ens acabaria enganxant i passant, i llavors la humiliació encara seria molt més gran. Però què estigui tranquil en Xavi Carrasco, al Mar i Vent això no passarà mai, sempre i quan no fen soci al Urdangarin, ja que de trampes en sap unes quantes, ep PRESUNTAMENT !!!!!

    L’única cosa que tinc clar, Xavi Vila, es que “l’Estanquera” no onejarà del pal del Mar i Vent, a no ser que sigui per “imperatiu legal” i si així fos, crec què hauríeu d’anar buscant President (potser aquesta seria la formula per deixar el “càrrec)

    De tot això se’n diu un pa… mental . Espero que ha partir d’ara el vent ens acompanyi (avui bufava un garbí de primera) i que amb l’arribada de la primavera omplim el mar de veles.

    Fins diumenge.

    Josep Mª Masriera.

  4. P.D

    Si que vaig tocar la boia, però molt poquet, tot just una miqueta amb la popa, la vaig tocar perquè en Fredy Balcells i en Xapellí en van declarar un guerra psicològica, una espècie de mooving en l’aproximació a la boia, van aconseguir que em desconcentres per un instant, lo just per tocar-la, una miqueta de res. Quina dolenteria, quina mala fe, quin fair-play, jo que passava sobrat….

    Josep Mª

  5. Anirem directament al gra, al nostre amic Xavier no l’hem de parar fent trampes tant sols el guanyarem qual ho fem millor que ell, em de partir que es humà i per tant segur que algun dia fallarà, tambè te aquell punt de debilitat i de mica en mica i si estas aprop quan plega el patí se l’hi escapa algun detall, això si al seu fill pero si pares l’orella alguna cosa pilles, un exemple que l’atraparem es que jo mateix fa un temps no podia ni imaginar-me quedar davant dels grans Xavi Vila i Lilu i aquest diumenge va sonar la flauta, em costara repetir-ho pero ho he fet per tant tambè el guanyarem, el millor de tot es que aixó de les regates et fa pensar durant la setmana els errors i crec que si interioritzes les regates i et repeteixes els errors i com evitar-ho en la seguent regata vas millor.
    Quan fa poc vent el pal endavant i no creieu que tambè va be una mica de flexor per obrir mes la vela?.

    David sainz

  6. Bon dia patinaires,després de llegir la perfecte crònica i grans comentaris sols resta que el proper diumenge sortim tota la flota a navegar ,fent regata o disfrutant del nostra clima maresmenc.
    Amics Cañas sé que us connecteu i llegiu les cròniques del Mar i Vent animeu-vos, us hi esperem , ja que el Churchill us troba molt a faltar

    Joan Xapellí

    1. Amics Cañas si es veritat que llegiu el xat del Mar i Vent. On esteu ? ja em van dir que no éreu al Costa Concòrdia, però com que ser que feu tants creuers a l’any i sobre tot els feu fora de temporada alta, no estareu per casualitat al Costa Allegra allà per l’oceà Índic ? m’han dit què hi ha 3 espanyols i tot quadre. Estic tranquil perquè diu la premsa què a part d’estar a les fosques i patir una mica de calor no passa res de greu. Si també heu escapat d’aquest infortuni amb la companyia Costa, podeu venir a navegar el diumenge.

      Fins diumenge (això espero)

      P.D això es com la loteria, quan més jugues més posibilitats que que et toqui.

  7. Estic D’acord amb el David, però per un altre rao: CON LEVANTE EL PALO ALANTE!!! apa quin proverbi!
    Fins diumenge!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s