Dos Carrascos al podium de la regata “de la mona” 8/4/2012


;

Típic dia de primavera amb bona temperatura, però vent sense definir. El dia anterior va fer més de 20 nussos, però el diumenge, poc vent i punyetero.
Ambient festiu de Sem Santa, amb el Lilu compromès familiarment i l’Oliver també, junt amb molts d’altres.

Bona tertúlia (amb el professors Visiers i Soler) per fer temps sobre el patí de fibra i l’Oriol Carrasco decideix fer la regata amb ell. El Bala Blava se’l demana per la setmana que ve.
13 barcos a la línia de sortida. Balissador Xavi, ben ensinistrat una mica atabalat, donat que el vent rolava constantment i tot portava a acabar en garbí, però….
Sortida amb la boia de sobrevent a uns 130 i no més de 5,5 nussos. Tots a estribord, amb el Capicua molt aprop del fora línia, el Bala Blava a sobrevent i el David a sotavent. Sortida bona i ben cantada, tots intentant guanyar velocitat i sobrevent, però amb aquest vent….
Intentem anar olorant cap a on rolaria el vent, començava el nom del joc de la regata: “si l’encerto l’endevino”. Bornejava cada 10 min com volia. El Capicua es posa a davant, amb un David que cenyia bé, però la roladeta fa que el,pas de boia sigui, Capicua, Dani, Xapellí, Vila, Speed… el Freddy decideix fer un banyet i volca el barco
Comencem la recuperació en els llargos, ens mengem al Joan, però el Dani corre massa. Segona cenyida, anar fent bordets a pas de tortuga, quan, batua !, apareix un barco gris amb vela blanca, portat pel Carrasquin que ja anava quart. Aquest barco no corre, vola !! amb un patró de 50 kilos al damunt. Pas de boia, Capicua, Vila, Carrasquín, David, Dani… Co,entem simus plau la resta de la flota.
A l’empopada, el Bala Blava agafa certa distància al gris, però el Capicua anava molt endavant.
Tercera cenyida amb la mateixa ruleta, el garbí no entra i tota anem provant bordos. En un moment, fins i tot sembla que el Carrasquín podia situar-se millor impassar a tots, però torna a rolar i perd posicions. Últim bordo, el Vila veu que el Capicua va a barraca però no entrarà, s’espera dos minuts i vira, ell sí que entra !! El Capicua repica, passa per la proa al Vila i torna a virar (molt ràpid pel vent que feia). El Vila amb velocitat, ni el mira, directe a la línia, però el blanc i negre, agafa velocitat, i a sobrevent el planxa “debidamente” i entren en foto finish, el Capicua primer, merescut, després d’aguantar tota la regata al davant, el Vila segon, i una mica més lluny, l’Oriol Carrasco i en David Sainz.
Dia entretingut, acabem molt tard, però contents d’haver navegat un dia més

CLASSIFICACIÓ

1. Capicua
2. Bala Blava
3. Oriol Carrasco
4. David Sainz
5. Dani Wirth
6. Bernat Coll
7. Joan Xapellí
8. Freddy Balcells
9. Valiente Cañas
10. Churchil

Joan Astals DNF
Cañas (pare) DNF
Flotats DNF

PD: Aprofito per felicitar als meus nebodets, que aquest cap de setmana han quedat campions d’Espanya de 420 a Galícia (Alex i David Charles Vila, bessons de 18 anys) …. sí, el 420 és aquella banyereta per anar a passeig…quan n’aprenguin ja veurem si els deixem passar al patí, la classe “REINA”

20120415-220321.jpg

20120415-220831.jpg

Anuncis

7 thoughts on “Dos Carrascos al podium de la regata “de la mona” 8/4/2012

  1. Felicitar l’Oriol Carrasco que torna estar entre nosaltres donant-nos un bon repàs en la reentré amb el patí GD.
    El que va anar de conya va ser el Bernat Coll, de menys a més, llàstima que un cop a terra ens espatarres un altre cadira i van……..
    Vull fer un incís; un cop acabada la regata necessitem patinaires voluntaris per treure la Zodiac, ultimament hi ha molt d’escaquejat i els que tanquen els toquen quarts de cinc, sols una empanyadeta per ajudar els mariners.

    TENIM TRAVESSA CANET – CALA CANYELLES 12 – 13 MAIG

    Salut i bona setmana

  2. “Casum” l’olla i els compromisos familiars !!! quina enveja al veure totes les veles a l’aigua, però no es pot estar a tot arreu i menys a la mateixa hora, llàstima de que el vent entres tant tard, perquè vaig contar 18 patrons amb ganes de sortir, però el poc vent i l’hora van fer reflexionar a més d’un. Felicitar a l’Oriol, amb això queda demostrat què no val el comentari de “m’he trobat estrany amb aquest barco” o “ no el tinc per la mà, les marques del pal…” etc.. com vinc dient des de fa molt temps, “es més important l’indi què la fletxa”.

    Comparteixo amb en Joan Xapellí, què un copet de mà a l’arribada per pujar i desar la zodíac, representen cinc minuts entre tots, però si marxem ràpid, els què queden, per responsabilitat què no per obligació, tenen què fer la feina tots sols, amb l’esforç físic què això representa i els cinc minuts es converteixen en mitja hora llarga.

    Apunteu-vos a la Travessa de Cala Canyelles programada per el cap de setmana del 12-13 de maig. Aquest any intentarem fer un format més distret, amb controls de pas, paradeta per el vermut, relleus per descansar amb els acompanyants què vagin en zodíac, i al arribar com sempre, benvinguda i refrigeri per part de la gent de Club de Cala Canyelles, sopar fantàstic al restaurant de la cala (us heu d’apuntar) i els què vulguin es poden quedar a adormir en els apartaments (us heu d’apuntar) per un preu molt mòdic, en fi com cada any.

    Apa fins diumenge.

  3. Felicitats a l’Oriol, es trenca la cama, esta sis setmanes sense navegar i quant torna, ondia un tercer, la veritat és que te un bon mestre i ja cal que tremolem, és molt jove i va molt fí!!!

    Xavier Oliver

  4. Bona cronica Xavi!També felicito a la família Carrasco, sobre tot en el Carrasquin que va fer una regata impecable. Jo amb el banyet que vaig fer només vaig poder competir pels últims llocs. Però epsss, que te el seu què eh. Sentir en el Quico Canyas cantarme “estribord” (i a mi això del “barnus”, es que no em surt). O fer-li un interior en a la boia del llarg en el Joan Astals, vigilant que no em foradi, atrapar en el Churchill i en el Valiente i acostar-me molt en el Xescanna, que per cert, va anar de mes a menys, a veure si ensumes una mica mes las rolades Joan!!.

    Be, com diu al Lilu, cada vegada engresca mes això. Diumenge que bé tampoc puc vindre. GRRRRR

  5. Va ser una regata molt llarga, demano perdor per no ajudar a pujar la zodiac ja que jo vaig acabar i vaig marxar molt depressa tenia intenció de minimitzar els efectes de arribar a les quatre menys quart a dinar, cosa que no vaig aconseguir.
    Pel que fa a la regata va ser una regata que si hagues estat en visiers segu que la guanya, la interpretació del mar, les corrents, les rolades i etc.. que em van tornar boig durant tota la regata, cada cop que et despistaves t’atrapava algú o t’acostaves algú era molt dificil d’interpretar, jo al final vaig optar per virar cada cop que feia una rolada cosa que em funcionava pero encara que rulis depressa sempre perts temps fins que no tornes a agafar velocitat.
    fins la setmana que ve.

  6. Moltes gràcies per les felicitacions. S’ha de felicitar també el Dani Wirth, que va assenyalar el millor camí a la primera cenyida, juntament amb el Xapellí. El Dani, a més, corria molt als llargs, i per poc i se’m menja al primer.
    Jo volia sortir per la barca per poder virar a garbí de seguida, però va rolar a menys de dos minuts del senyal i a l’últim moment vaig decidir sortir amb velocitat a sotavent, per la boia. Era la sortida bona però vaig haver d’esperar a desempallegar-me del Vila per poder virar. El David també va sortir bé, encara més a sotavent, apurant la boia, i a tota velocitat. Jo estava segur que entraria el garbí, però el vent va estar merdejant tota l’estona, canviant tant de direcció com d’intensitat. Les cenyides van ser realment complicades, i no va ser gens fàcil (algú ho havia de dir, gràcies, Vila!) mantenir el primer lloc en un dia així, amb tota la flota escampada i amb virades constants i atacs per totes bandes. Jo també vaig optar per virar bastant, tot i que es perd molt temps amb ventolineta, buscant el millor rumb en cada bordo.
    Molt bé l’Oriol, amb bona velocitat i fent la seva, sense seguir a ningú en concret. Va optar per fer bordos més extrems, buscant el garbí a la platja, i per poc i fa la campanada i ens fot a tots… però naturalment jo el tenia controlat i vaig estar atent als seus moviments (i als de tots els altres: Vila, sempre temible, David que es va arriscar anant al fons més que ningú, Dani, Xapellí al principi, i Bernat al final, que va aparèixer de cop com si sortís de sota l’aigua…). El Freddy va optar per la puntuació artística.
    Regata llarga i difícil, però una regata de patí… i a Canet. Què més voleu?

  7. En primer llocm, vull donar les gràcies als que m’heu felicitat pel tercer lloc. Quan fa temps que no es navega, es torna amb més ganes, i si no pregunteu al X.Oliver.
    El patí GD, és un patí que cenyeix molt, i pot portar a l’error d’anar molt tancat, sense velocitat, però pot cenyir més que el de fusta, si més no el diumenge era així. En els llargs vaig acostar-me al Xapellí, però s’ha de veure si es pel patí o pel meu poc pes. S’haurà de veure si, amb el temps aguanta tant com el de fusta (el Jordi Cirera porta un patí que deu tenir 40 anys i ben bé que va) encara que son molt més resistents als cops. No em va agradar el carro de l’escota, després de cada virada s’ha d’acompanyar amb la mà, i fa perdre sobrevent. En general, el patí GD em va agradar, però un dia vull naveguar en un patí de fusta nou de trinca.
    Si algú vol saber les marques del pal me’n recordo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s