Crònica de la regata que no va ser de Tamariu.


Crònica de la regata de Tamariu.

Aquest cap de setmana, una representació de “l’equip de regates” del Mar i Vent, concretament en Xavi Vila, el Freddy Balcells i el Josep Mª Masriera, repetien i tornaven a aquest magnífic escenari de la Costa Brava, que és Tamariu. El dissabte es va llevar molt gris, i les pitjors previsions dels meteoròlegs semblava que es complirien, però com es sabut, molt sovint s’equivoquen i no em fem gaire cas. Al arribar a Tamariu, la cosa encara pintava pitjor, cel molt ennuvolat, a punt de ploure, mar molt grossa i gens de vent. Descarregar els patins a la platja, muntar i aparellar els pals, deixar les bosses a l’hotel i esperar l’entrada del vent, que per aquells indrets no acostuma a fallar. En lloc del vent va aparèixer la pluja i desprès d’una llarga espera es decideix anul·lar. Tots a dinar, i amb la tarda lliure marxem a fer turisme per la zona, Begur, Calella, Llafranc… Sopar, veure com el Chelsea prenia el relleu al Barça i a dormir tot esperant que la jornada de demà fos més generosa meteorològicament parlant.

A les dos quarts de set del matí un tro ensordidor, acompanyats d’uns llamps encegadors donaven la benvinguda al nou dia, la forta pluja no es feia esperar i ja ens veus a tots cap a la riera on teníem els cotxes aparcats, i tot seguit a la platja per comprovar la pujada de l mar, no fos cas que ens trobéssim el cotxe al mar i el patí damunt el passeig.
Durant tot el matí la pluja ens va acompanyar i als vols del mig dia el sol treia el nas entre els negres núvols, però de vent ni un alè. Així doncs, espera que esperaràs, fins les tres de la tarda, hora límit per donar sortides l’últim dia de regates. Regata i trofeu anul·lats sense disputar-se ni una sola proba, els del Mar i Vent em acabat primers, això si, empatats a punts amb la resta de participants. Pòdium !!!
Desmuntem el patí, carreguem i enganxem el remolc al cotxe i tots cap a dinar. Passem una bona estona en el pica a pica tot esperant la paella entre copes, moltes copes (de vi) i pluja, molta pluja què omple els tendals d’aigua i fa que de tant en tant tinguem que buidar-los amb el pal d’una escombra (qui no ho ha fet) aquesta escena i les conseqüents remullades ens fan riure ( el vi estava molt bo i fresquet) i en escurcen l’espera de la paella. Als postres repartiment de premis, no ens toca res, no era el nostre cap de setmana, ens acomiadem de tothom i en mig d’ un diluvi universal ens desitgem més sort per l’any que be.

Xavier Vila, Alfredo Balcells i qui us ho ha explicat Josep Mª Masriera. (i famílies)

P.D.
Ara m’adono què es l’única crònica d’una regata que no he parlat de cenyides, bordos, boies ni preferències. Es tot plegat una mica estrany !!! deu ser que la proximitat a l’Empordà d’en Josep Pla m’ha encomanat un petit esquitx de narrativa descriptiva.

Salut i fins diumenge.

Josep Maria Masriera

Advertisements

One thought on “Crònica de la regata que no va ser de Tamariu.

  1. Molt bona crònica! Ho diu un que no era a la no regata però que sap llegir i valora la bona literatura.
    Llàstima, l’any que ve serà millor.
    Gràcies per explicar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s