Crònica 10/3/2013


Crònica de la regata del diumenge 10 de març del 2013
Ahir va ser un d’aquells dies en que fa goig passar-se pel Club. Ja feia masses dies en que la pluja, el fred i el mal temps en general no convidaven gaire a estar a la platja, en canvi ahir la temperatura, el vent i el solet encetaven de nou les bones costums, la primavera ja se en flaira A tot això l’hi em de sumar la disputa de la regata de Júniors entre els equips de Canet-Sant Pol contra el de Badalona (ja us passaran la crònica) júniors i familiars van omplir de gent les instal·lacions i a la fi de la prova ens reuníem tots a la taula per fer un dinar de germanor.
Anem per la regata dels Sèniors. A les 10 del matí ja teníem un vent de 10 nusos i s’intuïa que pujaria. La gent va anant arribant, però davant la pujada continuada del vent i la mar alguns ho deixaren per la propera. Al final una dotzena de barcos a l’aigua. Començament MOLT TARD. Es pot disculpar ja que el motor de la zodíac no es va voler posar en marxa (a terra a la primera !!) i degut al fort vent i l’oratge el temps per muntar es va multiplicar. Sortida a quarts de dues, la barca mal posada i la línia molt curta, si tenim en compte el fort vent i la velocitat que agafa el patí i el difícil que resulta variar la trajectòria o frenar en cas de maniobra o col·lisió, molt freqüent en el compte enrere. Sortida a babor, no tan sols per la posició de la línia (impossible sortir per la barca) sinó perquè anar a buscar el bordo de dalt, amb aquella ventada, era per pesos pesants. Sortida a cap a terra, per la boia un servidor aquesta vegada amb el Cabalango (patí del presi) seguit del Bala Blava, que als pocs metres l’hi demana aigua, el Bernat Coll amb el GD i el David Sainz. La resta de la flota no va voler apurar massa i va perdre un temps que en dies com ahir es fa molt difícil recuperar. En la primera cenyida no puc aguantar còmodament el barco, el pal massa endavant i la vela Climent embossa molt i es difícil deixar-la plana i ben aparellada, vaig perdent sobrevent mentre que el Vila una mica més enrere va guanyant-lo i el David també. Virem i ells dos, sobre tot el Vila que està molt fort, arriben capdavanters a la primera boia. En la virada aprofito per tocar el pal i la vela i comença una carrera desbocada cap a la segona. El Vila augmenta l’avantatge i jo em desvio a estribord pensant que era aquell el rumb correcta ja que no es distingia la posició de la balisa. Error !! era cap a llevant !!! rectifiquem i encara mes velocitat. En Xavi la passa primer amb una molt bona avantatge i en la virada per popa avanço al David. En els moments en que et dona per aixecar el cap veies patins bolcats i gent dispersada, així que se’m fa del tot impossible saber que era qui i on estaven, tret del Bala Blava i el AAAAA, així que ja explicareu vosaltres com us va anar. En la segona cenyida ja em sento més còmoda amb la posició del pal (molt enrere) i el reglatge del flexor i la vela, en Vila ja estava molt lluny per davant meu i al David l’hi començava a guanyar distancia i barlovent, així que el prudent seria conservar aquesta segona posició tot intentant no fer massa el burro ni prendre decisions equivocades. Però com diu la dita, no es pot dir blat… i tot observant com en Xavi anava, cenyint a ràbia, per no repicar en el pas de boia, de sobta el patí l’hi agafa escora i…. volca!!!! Xavi, mala sort, com vaig dir ahir això es com el futbol on els pals també juguen, portaves molta avantatge, suficient com per repicar dues i tres vegades i encara et sobrava temps, no calia apurar tant amb un dia com ahir. Haig de confessar que quad vas intentar prendre posició per evitar la “xocolatera” en el meu interior jo pensava el contrari (dolent !!!!) A partir d’aquí l’historia canvia, prenc la davantera, el Xavi desbolca (no se si el David l’havia passat) i empopada de vertigen. L’última cenyida plàcida observant amb certa distancia les maniobres dels perseguidors.
Josep Mª Masriera primer, segon el Xavi Vila i tercer el David Sainz. Esperem la resta de la classificació.
Incident i rescat de patró i barco en una bolcada en que el patí va tirar per un costat i el patró per un altre i comentaris a fer respecta DEL PROTOCOL se salvament i rescat, que ho deixaríem per la privacitat de la propera assemblea del diumenge vinent.
Molt cansat i adolorit però satisfet.
La setmana que be canviarem de fletxa.
Josep Mª Masriera

Anuncis

3 thoughts on “Crònica 10/3/2013

  1. Quin plaer volar en el llarg! el barco no tocava l’aigua i calia anar jugant amb el pès per no clavarlo. Si ademés vas davant, és inmens !! (llástima de càmara)
    Es cert que mantenir també té mèrit, però a mesura que m’acostava a la boia a tota velocitat, pensava: i si passar o no passar fós el campionat d’España ? I vaig passar, cenyint a rabiar, però al fer-lo arribar, amb el ventarró que feia, escorada brutal amb els peus fora de les cintxes i … per barret (potser m’hauria d’engreixar una mica)
    El GD va tenir un bon comportament, aviam què diu el Bernat
    Un dia dels millors, molt, molt divertit, amb tota mena d’aventures i rescats, malgrat més d’un/a va patir una mica. Al final tot va acabar bé. Patinaires : una colla de valents/es !! Especialment els júniors
    Salut !

  2. Desde la playa veía al Cabalango evolucionar con gracia y soltura en manos de otro jinete y me moría de ganas de agarrar yo la fina escota de cola de rata made in “cubano”, Se me hizo eterno el montaje de boyas
    Por fin, casi a las 13:30, las finas proas de los patines se alinean en la salida y salen como flechas debido al fuerte viento (creo que el Biel se ha pasado con el 2/3 en la crónica de los Juniors) yo creo que hacía más rasca. El Cabalango va primero, seguido de cerca del Bala Blava y el AAAA. De pronto, a media ceñida, empieza a perder barlovento de una manera desacarada y pasa la boya en tercera posición. Pero a dónde van? con los prismáticos se veía perfectamente la boya de trasluchada y sólo David hace un rumbo medio correcto. Corrigen y Vila pasa muy destacado, luego David Y a cierta distancia Josep Mª.
    El segundo largo es una gozada ver al Cabalango que viniendo desde atrás se “come” de un bocado al AAAA. Empieza la REMONTADA!!. La verdad es que a las 14:00 me tuve que ir, creo que debió ser justo antes de que el Vila volcase, así que me perdí la victoria de mi Flecha, guiada por un buen indio. Veremos el domingo qué ocurre.
    quién cogerá el GD?.
    por cierto muchas gracias a Domingo por dejarnos probar el nuevo GD, que, como es lógico, por si sólo no hace milagros!!
    RUn Run.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s