Crònica 3/11/2013-Xavier Carrasco intractable…


REGATA DE LA CASTANYADA 2013

Dia 3 de novembre. Assoleiat però amb vent molt inestable. Un munt de patinaires puntuals, amb ganes de sortir. Darrerament estem funcionant bastant bé amb puntualitat gairebé suissa.

10 ó 12 patins a la vora la línia. Vent de migjorn que no s’acaba de definir. Esperàvem regata ventolinera i avorrida amb els candidats al triomf (pesos entre 40 i 60 kilos) aparellant el barco a la platja

Sortida, el Cirera a babord, la resta a estribord. Encara que dir sortida és ser molt generós, donat que 30 segons abans de la sortida el vent es va acabar. Caçat i amb cara de velocitat, Carrasco, però ben parat a sotavent. Pel mig de la línia, Lilu, a Lourdes obrint camí, intentant córrer, la resta entre la boia i la barca a “discreción”, fent vent amb les orelles, però paradets, paradets.
Per fer alguna cosa, canviem de bordo com podem, i amurats a babord, seguim parats, però ja havíem fet alguna cosa (el Bala Blava va virar totes les vegades sense mullar-se, us ho creieu on no)
En aquest moment es decidiria la regata. Veles mortes, corrent de llevant, sembla que no, però hi havia moviment, de les onades i d’una petita brisa que no es definia del tot. La gent anava virant. En casos així es recomneable mantenir la calma i no separar-se gaire de “la manada”, pel que pugui passar
De sobte, comença a bufar un ventet alleventat, o agarbinat, o “amigjornat”, no sé, però el barco es mou i apa, enfilem boia. Com havia de passar, va bornejant un parell de vegades, però comença el moviment. El Vila passa per la proa del Capicua (justet) i un grupet navega amurat a estribor, pensant que entraria llevant. El Vila els segueix, i quan el Capicua veu que fa boia,vira i cap amunt. El Vila (en teoria més amunt) vira també i pensa que això ja està fet i que passarà primer. Comença a bufar un ventet fort i maco (7/8 nussos) i vet a quí que a l’arribar a la boia el Vila es troba que el Carrasco ja hi era, li vira a sobrevent, i passa davant (!!) … i aquí s’acaba la regata…

Bé, no exactament, perquè en realitat, aquí començava la regata !! ràpida i divertida, fent un llarg a tota pastilla, un través macot, cenyides i empopada.
Primeres boies: Carrasco (pare), Vila, Cirera, Xapellí, Oriol, Bernat, David (?) ja corregireu.
Vet aquí que a l’arribar a la boia de sotavent, el Bala Blava, veu com el Lilu, l’adelanta a tota metxa, orçant al màxim i enfilant la cenyida en segona posició !!!! d’on sortia aquell barco ?? m’havia atrapat mentre jo intentava acostar-me al capicua ?? m’he adormit i m’ha passat per sotavent ?? càspita, què ha passat ???

Doncs resulta que no, però no ho vam saber fins al final. El Lilu, tocava retirada al quedar fora d’opcions a les rolades i s’estava reincorporant per gaudir una mica del vent, però servidora no ho sabia; pel que comença una lluita ferotge per atrapar al Lilu, oblidant-me gairebé del tot del Carrasco, que campava la mar d’ample
Segona cenyida maca, maca, amb vent i onada, empopada igual i tercera cenyid feta pel Capicua de manual (bordet per guanyar barlovent, virada i cap adins), mentre el Vila feia el bordo pel mig (sabent que no era el bo) per despistar a l’espontàneo (que es pensava que no era). Final sobrat, entra el Capicua, i el Lilu para just a la línia (com als dibuixos animats) i torna a terra, i el Vila repica dos cops deixant que el David pensi que el podia haver atrapat
Més enllà, el David havia recuperat moltes posicions, més encara quan el Cirera opta per anar per abaix, després el Bernat, fent una bona regata i el Xapellí i ja no en sé més
Molts retirats, enfadats amb el vent, que com tos sabem acostuma a ser el culpable de tot

CLASSIFICACIÓ :

1.- Capicua (Xavi Carrasco)
2.- Bala BlaVA (Xavi Vila)
3.- David Sainz (AAAA)
4.- Menchu (Jorge Cirera)
5.- Guille (Bernat Coll)
6.- Joan Xapellí
———————-
DNF
Lilu
Oriol Carrasco
Churchil
DNS
Sergi Sainz
Maria Rovira
Paco Cañas

crònica inspired, produced and written by Bala BlaVA

20131104-183651.jpg

Anuncis

3 thoughts on “Crònica 3/11/2013-Xavier Carrasco intractable…

  1. Efectivament amic Xavi el vent te la culpa de tot jo vaig estar a punt de girar cap a terra com el Lilu pero era un dia maco i s’estava molt be a l’aigua i va ser el just per que aquell ventet afortunat va fer que es convertis en una regata molt divertida.
    A mi em va agafar quasibé a Arenys amb l’Oriol i quan va entrar ho va fer amb tanta mala llet que ens va perjudicar tant que vem fer la primera boia ultim i penultim. Un cop vist que el podi ja no el tocaria em vaig dedicar a intentar guanyar posicions i aixi mica en mica vaig poder adelantar al Joan X al bernat i en l’ultima cenyida estava prop del Cirera i vaig pensar que fent una bona cenyida potser podria adelantar -lo sense tindre de fer invents i de cop en Cirera decideix virar , en aqust moment el paso per la proa i li faig el senyal amb els dits de que el tinc vist i efectivament a l’arrivada vaig arribar abans, el que hagues sigut el colmo hagues set adelantar el mr. Vila potser si que va fer repicons per perdre el temps pero jo cas li crido extribor.
    Un gran dia.

  2. S’ha de dir que vaig fer una bona intrerpretació de la sortida. Amurat a babord, enganxat a la boia, amb aquell vent tan fluixet, vaig passar molt sobrat per davant del Lilu que va corre la línia. La resta de la flota estava parada i sense gaire futur.(Carrasco inclos) La llástima va ser la encalmada, quan tenia una aventage molt important sobre el grup.
    Després, una virada sense vent va ser un supilici a on vaig perdre una bona part del temps guanyat.
    Però la paciència és la mare de la ciència, i per això els que ens vam quedar vam gaudir.
    Fer tota la regata darrera el Capicua Sr. i el Xavi Vila és tot un simptoma de que les coses em van força be.
    El Sainz que està molt fort em va superar a la última cenyida, en part per culpa meva i per no marcarlo. ( per cert, quan vaig virar em vas passar per la popa, no per la proa)
    En fi, començar a millorar amb vents fortets, dona moral, ja no soc ventolinero, jeje 🙂

  3. a dir, sempre donant consells de que s’ha d’aguantar fins al final i a la primera de canvi em retiro jo. La cosa pintava fotuda, jo vaig córrer la línia per poder fer una sortida amb velocitat i desprès corregir i triar el bordo mes convenient, però el vent es va parar de sobte i tots van quedar surant. Els que estaven al costat de garbí van rebre un alè de vent que feia possible un lleuger moviment, i els que preníem el sol mes a llevant observàvem el vostre caminar. Paciència !!! que jo no vaig tenir, i aquell filet de vent que em va arribar, el vaig aprofitar per tirar directa a terra sense haver de treure el rem ja que a casa m’esperaven a una hora raonable. Gag… !!! tan punt tocar a terra i entrar el vent a totes bandes i veure com els pacients pujàveu a boia escorats i tot.
    Torno a entrar a l’aigua, espero que tanqueu el triangle i m’incorporo d’arrere el Carrasco Sr, que anava primer, per treure’m el mono de sobra. Vaig fer la segona cenyida, l’empopada i la darrera cenyida, darrera el Xavier que cada cop s’allunyava mes, i observant al darrera la cara de sorpresa del Vila que al no cridar ni protestar donava per fet que l’hi havia endinyat un interior i de pas l’hi havia robat la cartera i ell encara la buscava.
    A l’arribada, com no podia ser d’una altre manera, em paro en sec i no la traspasso i enfilo de nou cap a casa tot maleint-me els ossos per la meva equivocada decisió.
    La setmana que be mes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s