Xavier Carrasco guanya la regata del 9/3/2013


Regata del 9 de març
Llevant 12-14 nusos, mar plana, sol radiant

Condicions immillorables per navegar en patí. Mentre catorze privilegiats muntàvem els barcos bufava una semicastanyeta que semblava que podria anar a més, però no ha estat així. S’ha mantingut i al final més aviat ha baixat una mica.
Molt bona participació, doncs, per un dia que s’ho valia.
Sortida puntual, línia ben posada. Com que a l’hora del procediment bufava fort, tothom pren precaucions i es manté allunyat de la línia fins ben bé l’últim minut. El Lilu és el més ben col·locat (ran de barca) i manté la posició molt bé. S’acosten per sobrevent el David i el Xavi Vila, amb risc d’incórrer en cunya. El Capicua sènior, just a la popa del Lilu, desisteix de barallar-se pel possible forat entre aquest i la barca i prefereix arribar i posar-se just a sotavent seu. Una mica més a sotavent, a mitja línia, se situen el Capicua júnior i el Carles Martínez. Ben col·locats també, darrere el Lilu i el Carrasco gran, el Rafel i el Jaume Vivó. Més tard però ran de barca, el Xapellí, el Jordi Mateu, el Cirera, el Dani…
Sortida neta, i amb bona velocitat, tots a la banda de la barca excepte l’Oriol i el Carles, més pel mig. De seguida s’entaula una batalla que ja es veu que serà decisiva: el Lilu i el Carrasco Sr. naveguen en paral·lel una bona estona, molt a prop l’un de l’altre, lluitant per córrer, cenyir i mantenir el patí pla. El Capicua Sr. va a sotavent però mitja eslora més endavant, i acaba sent suficient per imposar-se gràcies a la posició segura a sotavent (PSS). El Lilu acaba caient a l’estela, podré virar quan vulgui! Mentrestant, una bona colla de barcos, comandats pel Vila, han virat cap a l’horitzó per provar el bordo per dalt. És un bordo bastant curt, però, perquè la cenyida resulta ser una “mitja cenyida”, i és que la boia hauria de ser més endins. Carrasco Sr., Lilu i David van per baix fins al final, Oriol i Carles han fet el primer bordo més a prop de la platja i s’han endarrerit una mica. Sembla que hi ha més vent a dintre! Què passarà quan ens creuem amb la resta, que vénen tots de dalt?
Capicua Sr. munta primer la boia amb certa autoritat, X.Vila segon, Lilu tercer i després David; després no n’estic segur però recordo ben situat el Carles Martínez, que no sé què ha fet finalment que no ha entrat; també van bé el Vivó i el Rafel. Els llargs són molt oberts tots dos (el triangle és allargat). No hi ha canvis al davant, però el Vila s’acosta perillosament al líder en tancar triangle. Per darrere, diria que l’Oriol comença a remuntar.
La segona cenyida la fa tothom igual: amunt sortint de la boia, bordo més aviat curt i cap a la boia navegant amutrats a estribord a tota velocitat. No puc parlar de si hi ha canvis de posicions a la segona part de la flota, em sap greu. Veig el Xapellí, el debutant Jordi Mateu, el Dani, el Cirera, bastant agrupats. Davant no hi ha canvis. El Rafel i l’Oriol s’acosten al David. I els tres primers llocs estan ben clars, amb certa distància entre Carrasco Sr., X. Vila i Lilu.
La popa és fàcil, de fet és un llarg amb bones planejades, i només cal fer una doble trabujada a prop de la boia per poder-la encarar bé.
Tercera cenyida pacífica també, en què els navegants poden concentrar-se a disfrutar de la velocitat, penjats però sense patir gaire per mantenir els barcos ben adrissats… fins que el Lilu es queda de cop amb la vela flamejant. És evident que ha trencat alguna cosa. Minuts després reprèn la marxa, però l’ha passat gairebé tothom.
L’únic que es permet una frivolitat és el David, que vira abans que ningú, massa curt, amb la intenció d’apurar més les virades i mirar de retallar. No sembla una mala opció, però en la virada final i decisiva mig cau a l’aigua i queda una estona emproat… Entre això i que realment com més amunt anaves més vent trobaves, el Rafel i l’Oriol el passen entrant per dalt a tota vela. S’ha de destacar la regata del Jaume Vivó, que s’ha mantingut ben col·locat tota l’estona.
Un dia d’aquells que sap greu pels que se l’han perdut.
A la línia d’arribada, el X. Vila intenta animar la gent per fer una altra regata, i és que la mitja hora escassa que ha durat ens sembla poc. Finalment no es fa, però uns quants ens quedem una bona estona a fer llargs i bordos. Se’ns hi afegeix el Remy. L’últim de tornar a terra és el Jordi Mateu; queda ben clar que vol perfeccionar la seva tècnica per fer mal molt aviat!

Classificació:
1r. Xavier Carrasco
2n. Xavi Vila
3r. Rafel Farrés
4t Oriol Carrasco
5è David Sainz
6è. Jaume Vivó
7è. Jordi Cirera
8è. Joan Xapellí
9è. Jordi Mateu
10è. Dani Wirth
11è. Josep M. Masriera
12è. Carles Albertí
DNF
J. Sunyer
C. Martínez
Remy

Advertisements

4 thoughts on “Xavier Carrasco guanya la regata del 9/3/2013

  1. Tal i com ja has explicat va ser un dia d’aquells que si es perd, segur que et sabrà greu. Amb símptomes evidents de constipat, no hi ha manera, jo tampoc volia perdrem una navegada com aquesta, deu ser el mono dels diumenges. Tot va anar com descriu en Xavier fins que a la darrera cenyida, en una còmoda tercera posició separat dels perseguidors i amb pensaments d’anar a atacar al segon ja que el veia molt pendent de les maniobres del primer, en plena caçada de vela s’escolta una explosió i s’ha acabat la regata. El cabet que uneix la politja amb el puny d’escota es va trencar. A partir d’aquí, reparació d’urgència, cosa no gaire fàcil quan bufa el vent, i acabar la regata no sense evitar que em passes quasi tothom.
    Molt divertida, diumenge mes. Run Run.

  2. Dia per recordar les sensacions tota la setmana. Nefasta sortida del Bala Blava al quedar-se “emproat” a la línia i sortir clarament darrera el Xavi C. i el Lilu i tots els de sotavent, amb el David emprenyant a barlovent. Va ser al “aporar-me ” que gairebé “innovo” al pensar en canviar l’amura i tirar cap amunt des del primer moment. Però tenia més de quatre barcos a barlovent i segurament haguéssin “discrepat” de la decisió, més quan em tocava pujar a babord. Pel que vaig sortir a estribord, però ja pensant en virar. Ho vaig fer quan vaig poguer, i cap amunt !, afeitant al Xapellí per la seva popa a un flotador (el pobre es va espantar una mica), tot calculant que el bordo havia de ser molt curt. Arribada a la boia, gairebé surt bé del tot, només arriba abans el Capicua…. I ja està…, resta de la cursa prudent, i conservadooooor, no fós que passés com la setmana passada… més pendent del Lilu que del Xavier.
    Em vaig quedar amb les ganes de fer alguna bestiesa “todo o nada” però aquesta setmana no tocava (segur que és el que estava esperant el Lilu, però NO!)
    Aviam si ens dura el vent uns dies més !!!
    salut

  3. Xavier moltes gràcies pel comentari. Venint de tot un primera el que fa es motivar-me per intentar anar a més. Però puc dir que tan et far espavilar els que van devant ( que mai atrapes) com els que venen per darrera. Imposible corre si no es per la pressió del ara tu i ara jo amb en Jordi Cirera, Joan Xapellí, Dani Wirth o Jordi Mateu. A veure si entrem en raxa i totes les ragates son com aquesta última.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s