Crònica regata 4/9/2016 al Mar i no Vent


Crònica by Xavier Vila Fdez-Santacruz

Dia de molta, molta calor. Feia vent des de primera hora, però la previsió era que havia de pujar. Uns quants volen sortir aviat, altres tard, al final es comença el procediment com sempre, cap a les 13h. El vent minvava poc a poc, i a la línia de sortida gairebé no n’hi havia. Entraven petites ratxetes, però el que es diu vent, poc, poc. 

Sortida bastant afavorida a babord, però tothom surt a estribord perquè el vent podia fer qualsevol cosa. El David, es passa la lína al minut 4 i ha de fer la volta. Mentrestant, tots a estribord. El Vila fa una “sortida d’autor “​ que alguns van interpretar com a fora línia: als quaranta segons corre la línia i just a la bocina, orça i tira cap amunt, aconseguint sortir amb velocitat

El Lilu i el Xapellí fan el mateix però més a sotavent.

A la primera cenyida encara feia una miqueta de vent. Aponentat i baixant cap a terra, però amb tant poca intensitat que tots anàvem per adalt. Només el David, que al fer la volta queda enrera, decideix anar per abaix, aconseguint situar-se l´últim del tot, però amb l’ estratègia molt clara (podia haver passat primer…). El Xapellí, destacat per sotavent, potser una mica massa obert

Passem boia, Vila, Lilu (sento algun crit a la boia, de gent que es creua entre ells darrera- no sé-), Remy, Xapelli, crec i comencem el llarg cada cop amb menys vent.

El Lilu, hàbilment va orçant poc a poc fins atrapar al Vila i desventar-lo. Arribem a la boia i trabutja el Vila primer, encara que anava darrera i quan el Lilu ho va a fer, el barco no li respon i acaba desviant-se molt. Amb tant poc vent, orçar amb el pal al davant és gairebé impossible. El Vila aprofita i encara la boia de sotavent distanciant-se tot el que pot.

La segona cenyida va ser la del “calvari”. El Vila comença per abaix fins que arriba el Lilu a la boia, aleshores, pugen els dos cap amunt. La onada és forta, el vent molt, molt fluix i baixant. Els barcos no tenen prou força per trencar la onada, es claven i ens trobem parats del tot en moltes ocasions. El corrent molt fort, els sol no perdona. La sensacio és dura i la boia encara és molt, molt lluny. No arribarem mai. Passa la zódiac i li diem que aturi ja la agonia, o morirem allà mateix. Finalment quedem que acabarem a la popa, si arribem.

Fem el bordo pensant que cap avall correrem més per no tenir la onada de cara, però no és així, caiem i caiem. El Lilu, però, va esgarrapant metres al Vila i per darrera també hi ha moviments (el Dani passa al Carles… el Valiente va per abaix i va recuperant posicions, el David també avança). Passem boia i empopada, que bàsicament vol dir que la corrent ens faci baixar cap a la línia. Costa controlar el barco perquè respon molt lent i el corrent no és matemàtic. 

Línia d’arribada, escurçada a mitja empopada, tot patint per si arriba el Lilu, però veiem que encara és lluny, i cap a terra ! seguint el mateix rumb (suant com a pollastres)
CLASSIFICACIÓ : 
1.XAVI VILA

2.LILU

3.VALIENTE

4.REMY

5. DANI WIRTH

6. DAVID SAINZ

7. CHURCHIL (!!)- esplèndida actuació-

8. XAPELLÍ

9.Q. NADAL

10. JOAN ASTALS

11.ARTURO
DNF

k. CAÑAS

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s