Xavi Vila guanya amb “ventolina” crònica 10/2/2019


Doncs ja hi som ! Dia amb ventet. Fora conyes, entre 18 i 25 knds de ratxes. Solet i onada curta, al trencant, però complicada endins. El jutge/balissador/rescatador veu que naveguem bé i dona la sortida. Un o dos, avaluen les seves forces i prudentment, decideixen tornar a terra. Si creus que pot ser perillòs o senzillament, no has de disfrutar, millor no arriscar. Pert altra banda, com diu el David, tampoc ha estat tant, o mes aviat, la mitjana de vent no ha estat tanta, però alguna ratxa era molt forta.

Sortim tots a estribord i en general, la flota navegava bé. No veiem la boia, perquè pensàvem que era més amunt, però estava a 240, ben muntat, el vent entrava a 250. El grup que jo veig, Lilu, David, Bernat, anem fortets però bé. Agafant posicions. Endins feina una mica més de vent. El tema és que de tant en quant entrava la ratxa inhumana, i al començament t’agafa desprevingut i et penses que s’acaba el món, però tot passa. Torna el ritme normal i respirem una mica. La qüestió estava avui en notar quan entrava la ratxa (i us asseguro que ho notaves) i preparar-te, amollant i orçant una mica si cal. Perdies velocitat, però en aquell moment l’únic que vols es no perdre el control (ni la salut). A males, amolles del tot i listo !

Alguns viren aviat (Bernat i un parell més que no he vist bé) i al virar, el Vila, es fot de llorus a l’aixecar se, perd l’escota i el barco cia a lo bèstia cap enrere. El Lilu i el David viren bé i continuen. El blau hi torna i a por ellos. Passem la boia amb el còs a fora i encarem el llarg a més de 18 nussos. Lilu, Vila, David, i la flota que es va fent petita. Maco, maco. Volàvem !!

La trabutjada, complicada, el Vila massa amollat li costa, mig cós a l’aigua, el Lilu, bé. Segon llarg trepidant ! El Lilu se’n va massa a l’esquerra (segurament la boia ha garrejat) i el Vila va com una bala a la boia, sense pensar.

Orcem, el vent més aponentat, i cap a la boia de cenyida. Cada virada era una aventura per a mi, no sé el Lilu. M’arrossegava fins a la burda i m’aixecava com podia, sense amollar, virada rapidíssima i tornem-hi.L’ escota es liava a les cames, etc. Les forces es van esgotant. Vaig veient barcos, un parell bolcats, alguns a la platja, altres en regata sense problema (o amb els normals del dia).

Fem segona cenyida i popa avall ! Onades molt fortes, planejades bones. Controlant a la popa amb les cames obertes, peu a babord, peu a esrtribord. Passo la boia i no veig al Lilu… On és ? No sé, espero que estigui bé… Busco la boia i tampoc la trobo. Faig bordo per terra, per estalviar me una virada, però no veig cap boia….. Què fotu ??

Finalment veig al Llorenç movent els braços, i no sabia si demanava ajuda o què, però, bé, a males l’aniré a ajudar. Al apropar-me, molt obert i de p. cul amb un dels moments de més vent, veig una boia sobre seu….Serà l’arribada !! Creuo la línia i sona bocina. Amollo i ja no puc més. La feina que tindré ara per tornar a terra!

En fi, dia al límit de la navegabilitat, però n’hem viscut de pitjors. Valentia del Llorenç, algun ensurt i un bon aprenentage. Aviam si aquest any som uns quant a Tamariu, que acostuma a fer aquesta ventolina !

Expliqueu les vostres sensacions !

Xavier Vila

————///

Un dia per recordar. Hem sortit a totes pero la castanya ens anava posan a lloc. Finalment un soroll extrany al pont m’ha fet retirar-me. Era un dia on cada ratxa, cada onada o cada surfejada no sabies com acabaria, la sensacio de desconeixament del que pasaria i la grandessa de les onades et feia sentir un aventurer. Un gran dia

David Sainz

————-///

He montat les dues primeres boies per devant, despres despiste a la tercera que havia garrejat a pendre pel … i despres dsrrers el Vila, a la popa he decidit tirar csp a terra. Massa castanya.

Les ratxes de fora, de les fortetes que he vist.

Com diu en Xavi si no has de disfrutar, deixo.

He errat la direcció de la boia de terra, había pres referencia de terra avans de sortir i la boia no hi era !!! he tingut que empoparbper anarla a trovar i aqui en Xavi m’ha fotut. A la segona cenyida intentant perseguir al Vila, però no he a conseguir escorçar. A la popa, malgraut anar segon, he tirat cap a terra.

Bravo Xavi .

Lilu

————–///

Bravo Xavi!!

Experiencia assolida: jo encara no sé capgirar l’Apa som-hi i en Llorenç és un crack!!

M’he menjat una ona quan apuntava a boia, i he volcat. Aigua fresca i ja em veia la dificultat amb la ona i la ventolina. Quatre cops l’he aixecat i els quatre me’l he posat per barret! Esgotat i derrotat he esperat al Llorenç que en tot moment sabia que fer, lligar la zodíac, desvolquem entre els dos però ell ja s’agafa al flotador de l’aigua, llavors veiem el pal tot tort, en dos minuts peta el mastil, hem de treure la vela, recuperar el pal i cap a terra.

Una aventura i una prova d’humilitat per aprendre’n.

Chopo, hem de parlar…☺

Bernat Coll

————————–///

El mes divertit de la regata ha sigut l’entrada del Xavi Vila a platxa. Dalt d’una onada, cridant a ple pulmó, demanant socors. Per que si se li arriba a creuar, li fa una revoltada que li hagués quedat el pati a miques.

Rafel Farres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s