Garbí de força i direcció variables
Mar moguda, tràngol fortet
Paticipants 12
Dia que prometia emocions fortes per la força del vent i la mar grossa i al final en va provocar però més aviat per les rolades i el tràngol a la tornada. El vent va anar mancant i al final vam tenir feina per arribar a terra, alguns a rem. Aquesta combinació de manca de vent i tràngol fort va provocar algun aterratge espectacular, especialment el del Joan Xapellí, que no va acabar la regata però es va guanyar la més alta puntuació artística. Però comencem pel començament:
El primer que s’ha de dir és que el mestre Visiers va saber veure com acabaria el matí i a última hora, amb el patí aparellat i ran de l’aigua, va decidir quedar-se a terra. “A certa edat mana la prudència”, va declarar.
Tenia raó però només en part: la regata va ser divertida i es va poder acabar malgrat el grop negríssim que la va presidir.
Va ser divertida des de la mateixa sortida: el flamant primera Xavi Vila es pensa que al Mar i Vent ens mamem el dit com els superprimeres de Tamariu i va intentar sortir a babord (acompanyat d’algú que no recordo: el Cirera?) cridant el mític “barnús!!”, però no va colar. L’Oriol, bon nano, va amollar per deixar-lo passar però ni el Lilu ni jo mateix (i algú més: David, Remy?) no ens vam arronsar i ja el tenim fent un capbussó merescut. Sortida doncs a bona marxa amurats a estribord cap amunt dels dos Capicues, el Lilu, el David, el Remy… Alguns opten per virar de seguida i fer el bordo per baix: Vila, Rafel, Xapellí. En aquell moment es corria bastant però hi havia unes onades molt grosses. Si badaves i caçaves massa perdies sobrevent amb rapidesa; valia la pena donar més potència a la vela deixant-la un punt amollada perquè fes més bossa (comentari tècnic…). Els dos grups fan el bordo extrem (excepte el David que va virar abans cap a garbí i va fer doncs el bordo més aviat pel mig). Amb la mar grossa que hi havia costava molt veure/descobrir les boies (ja em perdonareu però aquest és un exercici que molt sovint em toca fer a mi, ehem…), i quan la veig bé sembla que ens hem passat una mica. Virem uns darrere els altres i encarem la boia, efectivament passadets. Els de baix encara no viren. Qui l’ha encertat? Per on era el bordo? Per dalt! El grup de dalt arriba clarament primer i viren per aquest ordre (em sembla) Capicua gran, Capicua petit, Lilu, Remy i David. Després (no estic segur de l’ordre, ja corregireu) Vila, Rafel, Cirera, Bernat, Xapellí…
Els llargs no tenen història. El segon és pràcticament una popa i costa molt trobar la boia, però aconsegueixo no perdre terreny. Veig que al meu darrere, l’Oriol aguanta bé el segon lloc tot i que el Lilu i el Remy ataquen fort. A la boia de sotavent l’Oriol vol virar just després de muntar per fer el bordo per dalt i el Lilu gairebé l’aborda. Tots dos tiren amunt i jo els he de marcar tot i que no em fa gaire gràcia veure que el Remy i el David tiren avall, paral.lels a la platja. En aquell moment sembla una bordada més bona per velocitat i per la proa que es feia. Comencen els moviments: el Lilu vira a mitja pujada i el David també vira a mig camí, però cap amunt. L’Oriol i el Remy opten per fer el bordo extrem, cadascú per un costat diferent. Què he de fer jo, pobre de mi, que vaig primer? Intentar mantenir-me al mig de la flota, controlant-los a tots. Més enrere, veig que el Rafel també puja i el Vila va per baix. Viro ràpidament i l’Oriol ho fa una mica després. Tinc a tothom a sotavent, controlats, i arribo primer un atre cop a la boia. Però hi ha hagut canvis: el Remy passa segon i, molt junts, el Lilu i l’Oriol, que ha hagut d’amollar per deixar-los passar amb estribord. Després el David; el Vila s’ha acostat, però ha de repicar i perd terreny. El Rafel ve de dalt i més aviat sembla que ha perdut. El Cirera i el Bernat tenen la seva guerrra particular, i el Xapellí aquesta vegada sembla que no ha trobat el camí.
Ja acabo! Popa plàcida i tercera cenyida també, perquè hi ha hagut una rolada tan important que el bordo des de la boia de sotavent a l’arribada és directe. Ho és per tothom excepte per l’Oriol, que perd sobrevent, més que ningú (anava massa caçat, em sembla) i ha de repicar per entrar. De barallar-se pel tercer lloc ha passat a entrar el 7è en una cenyida que no ho era. No es pot badar!
Molt bona regata del Remy, que confirma el seu estat de gràcia; també del Lilu, seriós, sense errors i sabent el que calia fer en cada moment; bona remuntada final del Vila (encara que hauria d’haver estat desqualificat) i bé també el David, molt a prop dels llocs del davant tota l’estona.
Crònica Xavier Carrasco
Classificació:
1. Xavier Carrasco
2. Remy
3. Lilu
4. Xavi Vila
5. David Sainz
6. Rafel Farrés
7. Oriol Carrasco
8. Jordi Cirera
9. Bernat Coll
DNF Joan Xapellí
DNF Wirth
DNF Ramonet Subirà
No sortit Javier Visiers
Club Mar i Vent Canet 
Es espectacular. Xavi fas unes croniques completissimes, guanyar es dificil pero al mateix temps saps en tot moment com va la regata de tots m’he quedat marabellat tinc dos teories al respecte: 1.- Es tan facil guanyar que tens temps de mirar com va tota la flota. 2.- El grau de concentració es tant alt que tens a tota la flota controlada, m’agradaria pensar que es la segona. Pel que fa a la regata en trec una conclusió “NO ET POTS DESPISTAR NI UN SEGON” tres vegades que em vaig despistar vaig cometre tres errors, al primer llarg mirant els caps vaig arribar massa i el Lilu em va passar, a la segona cenyida la manca de concentració em va fer anar un pel obert i em va passar el Remy, i per acabar a l’empopada em va fer mandra moure’m com un gat per sobre el pati per aprofitar les onades i m’ha adelantat en Vila. En fi que el proxim diumenge estarem atents a tota la flota així no perdrem la concentració.
Molt bona crònica Capicua gran, només un detall, l’únic que va gosar sortir a babord va ser el X Vila. El Menchu va sortir con manen els cànons amurat a estribord, i per una vegada fregant el fora de línia i pel mig.
Un detall tècnic, la pasada que ens va fer el Rafel al Bernat i a mi al primer llarg. Ho va fer per sobrevent però amb una velocitat insultant…encara hi penso…
No es per res, pero el X. Vila hauria de apareixer com DSQ, a no ser que fes una autoprotesta. Jo concretament, vaig tocar boia, però abans de entrar en meta vaig fer la penalització corresponent, 360º
El comentari técnic del X Carrasco, respecte a fer una mica de bosa amollant l’escota, crec que era especialment clar a la 3ª cenyida amb l’onada de cara. Exemple: El Bernat i jo vam sortir de la boia de sotavent, practicament en paralel, però vaig aconseguir una bona avantatge respecte d’ell gràcies a tenir més potencia de sortida per la configuració de la vela. També és cert que portava força més lastre…
La setmana que ve ADIPAV per veure a on estem realment….
Quin nivell !!! tant de crònica com de regata !!!
Quatre línies perquè ja esta tot dit i perquè no tinc massa temps.
Excel•lent crònica, tant de redacció com de concreció, es el que te anar sobrat, pots mirar enrere, a dreta i esquerrà i si es del vici, fumar-se una cigarreta tot fent una cervesa, mentre encares la propera cenyida.
Lluitant per el segon lloc, que després de passar al David i a l’Oriol, ja era meu, però una maniobra forçada amb un entrebanc a la boia amb l’Oriol i un repico, que no tenia que ser, va fer que en Remy escurces la distancia i a l’última cenyida la rolada que et feia anar directa a boia el va afavorir per entrar uns metres abans.
Totalment d’acord amb el tema bossa de la vela, sense potencia es fa més difícil remuntar la mar grossa i cenyir al mateix temps.
La setmana que be toca Pineda, s’ha d’ajudar a la gent que t’ha ajudat en els teus començaments, i com que està molt aprop, no costa res. Algú mes s’apunta ? Esteu apuntats al sopar de l’Adipav ? anireu a la conferencia ?
Bona setmana.
Felicitats a en Xavier Carrasco per una crònica impecable en contingut i detalls, ets un erudit del patí i com a cronista no passaries gana !!
Per la vessant esportiva crec que el teu grau de sabiduria patinaire no para de crèixer , com així demostren els resultats de cada diumenge, ets un mestre que admiro dins i fora de l’aigua pel teu savoir fair, ets tot un cavaller. La teva presència al club ens honora i és un alicient més per les regates del diumenge, per molts anys que poguem navegar plegats.
Salut i bon vent
Encara que sigui un pesat em repeteixo amb el que diuen els companys, gran crònica feta per un gran cronista i a la vegada més bon company , ha estat un gran fitxatge per el Mar i Vent durant els mesos que està entre nosaltres i que esperem que sigui per sempre.
De la regata dir que vaig sortir l’últim i vaig arribar l’últim encara que en els llargs i empopades connectava amb el Cirera i el Coll, però en les cenyides ” na de na” no entenia el vent, i com molt bé diu el Xavier Carrasco vaig fer una sortida a platge de fórmula 1 emportant-me per davant el Josep Mª i el Remy fent un pase de toreru deixant el patí estacionat a un pam del guanyador , quin culet em va quedar.¡¡
Que tingueu una bona regata ADIPAF el cap de setmana a Pineda i porteu els trofeus cap a Canet, n’estic segur que així serà.
Els que ens quedem a Canet seguirem navegant per anar millorant
Ens veiem divendres al Mar i Vent
Moltes gràcies a tots pels elogis, exagerats no cal dir-ho.
Al David li dic que la segona opció és la bona. En absolut vaig relaxat durant la regata i m’agrada mirar tot el que passa, tant darrere meu com davant (quan n’hi ha…). És molt valuós veure quines coses passen, se n’aprèn molt, tant en general com evidentment per la mateixa regata que estàs corrent. I això val per contestar el Masriera: de sobrat res de res. S’ha de controlar per evitar sorpreses!
Al Menchu li demano disculpes per l’error. Em va sembla que hi havia un altre insensat que acompanyava el Vila en la sortida suïcida.
Moltes gràcies pels comentaris finals: em feu posar vermell. Ja sabeu que per nosaltres és un privilegi poder navegar al Mar i Vent, és el model de club que ens agrada i la gent que ens agrada.
I a sobre us deixeu guanyar, sou uns cavallers!